Frit Ravich ha augmentat un 10% la facturació el 2011
El president Artur Mas posa aquest matí la primera pedra del nou centre logístic de l'empresa a Maçanet de la Selva

Hi inverteix quinze milions d'euros i serà totalment operatiu l'any vinent

14/01/12 02:00 - MAÇANET DE LA SELVA - REDACCIÓ

Maçanet de la Selva

El president de la Generalitat, Artur Mas, presidirà aquest matí l'acte de col·locació de la primera pedra del nou centre logístic que l'empresa Frit Ravich impulsa a Maçanet de la Selva i que suposa una inversió de quinze milions d'euros. Frit Ravich, una empresa familiar fundada el 1963 per Josep Maria Viader, president de la companyia, no només ha aguantat els embats de la crisi econòmica mundial que tan profundament afecta el país, sinó que després de mantenir la seva facturació el 2008 i el 2009, l'any 2010 va incrementar la xifra de negoci en un deu per cent, un increment que ha mantingut el 2011, fins a arribar als 134 milions d'euros de facturació.

Les instal·lacions actuals de Frit Ravich estan instal·lades en una parcel·la de 43.000 metres quadrats al polígon industrial de Maçanet de la Selva, dels quals 22.400 corresponen a la fàbrica. Els actuals magatzems, que són de 13.000 metres quadrats i es van construir el 2004, tenen una capacitat per a divuit mil palets, cosa que permet preparar unes quatre mil comandes diàries, la majoria de les quals s'entreguen al client en un període de 24 hores. El nou centre logístic, informatitzat i en la seva gran majoria automatitzat, permetrà augmentar el volum de les comandes fins a set mil diàries i alliberar espai per a producció a la fàbrica. Serà operatiu la primavera del 2013, coincidint amb la commemoració del 50è aniversari de l'empresa.

Frit Ravich, que ven el 75% al mercat català, el 22% al mercat espanyol i un 3% s'exporta a diversos països com ara França, Itàlia, Portugal i Malta, té 3.600 punts de venda i vint delegacions al territori i dóna feina a més de set-centes persones. L'empresa disposa de més de 2.800 referències, de les quals 656 són de la marca Frit Ravich, corresponents a patates, snacks i fruites seques. Les altres corresponen a primeres marques del mercat. L'empresa produeix un volum de més de 28 milions de quilos a l'any.

La primera pedra

Aquest matí el president de la Generalitat, Artur Mas, visitarà Maçanet de la Selva, on abans de visitar Frit Ravich serà rebut a l'ajuntament per l'alcalde, Antoni Guinó, i el consistori. En l'acte de col·locació de la primera pedra l'acompanyaran el delegat del govern, Eudald Casadesús; el director dels Serveis Territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Jordi Aurich, i el delegat dels Serveis Territorials d'Empresa i Ocupació, Christian Serarols. Seran rebuts pel president i la directora general de Frit Ravich, Josep M. Viader i Judith Viader, que mostraran al president de la Generalitat els plànols del futur centre. Tot seguit, es procedirà a col·locar la primera pedra.

“Avui comencem a construir el demà”

REDACCIÓ

La directora general de Frit Ravich considera que el centre logístic del qual avui es posa la primera pedra és imprescindible per garantir el futur de l'empresa i el compliment del pla estratègic dissenyat fins al 2016.

Què representa per a l'empresa el nou centre logístic?

És un repte molt important, un pas bàsic per assegurar que el creixement sostingut del 10% que hem aconseguit tingui continuïtat en aquesta època de crisi. La posada en marxa d'aquest centre, de divuit mil metres quadrats, ens permetrà ampliar els punts de venda, als quals distribuïm un cop per setmana, amb un lliurament al client en un termini de vint-i-quatre hores.

Quines són les particularitats del nou centre logístic?

Serà, en un tant per cent molt elevat, automatitzat; i això ens permetrà assumir un nombre de comandes per dia més important. A més l'espai que alliberarem a les actuals instal·lacions ens permetrà racionalitzar més bé la producció.

Quan serà operatiu?

Esperem posar-lo en marxa durant la primavera del 2013, coincidint amb el cinquantè aniversari de l'empresa.

Una data molt important, sobretot per a una empresa familiar.

Sí, és un orgull que aquella empresa que va fundar el meu pare, juntament amb el seu germà i uns amics, s'hagi consolidat. Va començar distribuint als pobles del voltant i es va anar expandint a la costa aprofitant el fenomen turístic d'aquells anys. Hi ha molta il·lusió i molta feina en els ciments de l'empresa que som avui.

El seu mercat més important és el català i l'espanyol.

Exacte, però encara podem créixer més, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. De fet, així està establert en el pla estratègic que tenim elaborat fins al 2016, però això no vol dir que no tinguem expectatives de créixer també en el mercat exterior, on ja enviem el tres per cent de la nostra producció.

Avui és un dia molt important.

D'acord amb l'eslògan que hem escollit, podem dir que avui comencem a construir el demà.

LOURDES CASADEMONT | ACN El II Fòrum Focus Gi per a la competitivitat empresarial gironina ha estat l'escenari escollit per presentar les conclusions d'un estudi sobre la situació econòmica d'un centenar d'empreses de diferents sectors. Entre les dades recollides, hi ha que el 42% de les companyies seleccionades no disposen d'un pla estratègic que estableixi les línies de futur i un 20% declara tenir un alt nivell d'endeutament. Com a dada positiva, s'ha constatat l'aposta que les empreses fan per l'exportació als mercats internacionals, amb un 65% del total. Els participants també han reconegut una "fredor" dels mercats, que dificulta les inversions i provoca la caiguda de les vendes, i no preveuen una millora a curt termini.

El Fòrum Focus Gi per a la competitivitat empresarial ha celebrat aquest dijous la seva segona edició a l'Auditori Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, amb la participació d'un centenar d'empreses dels sectors més representatius de la demarcació, com són alimentació, turisme, químic, agroalimentari, cultura i noves tecnologies, per citar-ne alguns. A banda d'una taual rodona i la participació de varis ponents, també s'han presentat les conclusions d'un estudi elaborat per la consultora Nova Group que ha recollit un seguit de dades econòmiques per tal de valorar el seu nivell de competitivitat i veure els punts forts i febles.

L'estudi d'enguany compta amb un 38% més de participació de firmes que l'anterior. Es tracta de les empreses "més dinàmiques" de la demarcació, segons paraules del president de Fòrum Carlemany, Marc Sansalvadó, que juntament amb la Diputació de Girona promouen el fòrum.

La competitivitat s'estanca

Entre les dades recollides de l'estudi, destaca la confirmació d'un estancament de la competitivitat de les empreses -es valora en un 4,44 d'un total de 7 punts quan l'any passat era de 4,67-. La sensació dels empresaris és que actualment hi ha una "fredor" generalitzada del mercat, que fa que les inversions estiguin paralitzades i que es faci molt díficil la captació de nous clients i de retruc, una caiguda de les vendes i del marge de benefici. Preguntats per la previsió de futur, coincideixen que no esperen una millora a curt termini i auguren un creixement significatiu a mig termini.

Entre els aspectes claus per adaptar-se a la nova realitat dels mercats, destaquen millorar la competitivitat a través de la flexiblitat productiva, la creació de valor, la innovació i la capacitat exportadora. Sobre aquest últim aspecte, l'estudi plasma que les empreses estan apostant pels mercats internacionals -només un 35% de les empreses no exporten a fora- però encara cal millorar aquest percentatge. Per Sansalvadó, "anem en la bona línia però cal continuar treballant en la innovació i la internacionalització per millorar la posició competitiva de les empreses".

El pla estratègic és "vital"

Una altra dada destacar és que el 42% de les empreses recollides a la mostra no disposen d'un pla estratègic de negoci, una eina "vital" per saber "on som i on volem arribar" i per tenir els objectius "clars", assenyala el vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de l'àrea de Règim Econòmic i Noves Tecnologies, Miquel Noguer. És per això que aquest és un dels punts que es recomana a l'empresariat de treballar.

També ha quedat pal·lès el nivell d'endeutament de les empreses. Així, un 20% reconeix tenir un alt nivell de dependència financera, un fet que suposa un "risc", segons Sansalvadó, tenint en compte la situació actual dels mercats financers.

Cal continuar treballant per generar ocupació

La recollida de dades ha permès també veure alguns aspectes positius, com ara un lleuger augment de les vendes, de l'ocupació i també de l'exportació, però d'una forma tímida. Segons el president del Fòrum Carlemany, s'està veient que l'activitat empresarial està "arrencant de forma positiva" i que s'està "treballant" en la direcció correcta però falta consolidar aquesta tendència per tal que es tradueixi amb una major ocupació i una millora de la situació econòmica gironina.

I entre els aspectes claus que caldrà treballar en el futur, hi ha la innovació, internacionalització, flexibilitat en els costos, la producció i la gestió del personal i la recerca de nous canals de venda i comunicació.

Els organitzadors s'han compromès a donar continuïtat al fòrum perquè diuen "és un projecte viu" que pot ajudar a millorar la competitivitat de les empreses a través de la transferència del coneixement i l'intercanvi de bones pràctiques.

El treball sobre competitivitat de les empreses gironines va presentar-se ahir dins el marc del segon Fòrum Focus Gi, al Parc Tecnològic i Científic de la UdG. L'estudi s'ha elaborat amb la participació de més de cent empreses gironines de fins a onze sectors econòmics diferents, de la indústria i els serveis. Aquesta participació representa un 38% d'increment respecte a les empreses que van col·laborar en la primera edició de l'estudi, l'any passat.

El sector econòmic que va aportar més empreses (un 21%) va ser el de les noves tecnologies, seguit de l'agroalimentari i begudes (15%) i el de la cultura (10%). Hi ha empreses també de distribució (8%), béns d'equip (7%), logística (7%), sector químic (5%), turisme (5%), dependència (4%) i aigua (4%). Hi ha un darrer apartat que engloba uns quants sectors econòmics amb menys participació a l'estudi, i que junts representen un 14% de les empreses col·laboradores.
La competitivitat

Els factors que s'han utilitzat per mesurar l'índex de competitivitat han estat vuit. Sobre una nota màxima de 7 punts, han crescut respecte al 2010 els índexs de qualitat (d'un 4,93 a un 4,97), màrqueting i comercial (del 4,67 al 4,79) i serveis financers (del 4,48 al 4,53). Decauen els sistemes d'informació (del 5,65 al 5,16), gestió i cultura empresarial (del 4,95 al 4,6), logística (del 5,09 al 4,35), tecnologia I+D (del 3,93 al 3,64) i internacionalització, que treu un aprovat just (del 3,62 al 3,5). Aquestes dades deixen l'índex de competitivitat de les empreses en el 4,44. L'any 2010 va ser d'un 4,67.
 

Girona (ACN).- El II Fòrum Focus Gi per a la competitivitat empresarial gironina ha estat l'escenari escollit per presentar les conclusions d'un estudi sobre la situació econòmica d'un centenar d'empreses de diferents sectors. Entre les dades recollides, hi ha que el 42% de les companyies seleccionades no disposen d'un pla estratègic que estableixi les línies de futur i un 20% declara tenir un alt nivell d'endeutament. Com a dada positiva, s'ha constatat l'aposta que les empreses fan per l'exportació als mercats internacionals, amb un 65% del total. Els participants també han reconegut una "fredor" dels mercats, que dificulta les inversions i provoca la caiguda de les vendes, i no preveuen una millora a curt termini.

http://www.acn.cat/acn/646852/Noticia/audio/Noticia.html

El vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de l'àrea de Règim Econòmic i Noves Tecnologies, Miquel Noguer, i el president de Fòrum Carlemany, Marc Sansalvadó, durant la presentació de les conclusions de l'estudi Foto: Xavier Pi / ACN

El II Fòrum Focus Gi per a la competitivitat empresarial gironina ha estat l'escenari escollit per presentar les conclusions d'un estudi sobre la situació econòmica d'un centenar d'empreses de diferents sectors. Entre les dades recollides, hi ha que el 42% de les companyies seleccionades no disposen d'un pla estratègic que estableixi les línies de futur i un 20% declara tenir un alt nivell d'endeutament. Com a dada positiva, s'ha constatat l'aposta que les empreses fan per l'exportació als mercats internacionals, amb un 65% del total. Els participants també han reconegut una "fredor" dels mercats, que dificulta les inversions i provoca la caiguda de les vendes, i no preveuen una millora a curt termini.

El Fòrum Focus Gi per a la competitivitat empresarial ha celebrat aquest dijous la seva segona edició a l'Auditori Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, amb la participació d'un centenar d'empreses dels sectors més representatius de la demarcació, com són alimentació, turisme, químic, agroalimentari, cultura i noves tecnologies, per citar-ne alguns. A banda d'una taual rodona i la participació de varis ponents, també s'han presentat les conclusions d'un estudi elaborat per la consultora Nova Group que ha recollit un seguit de dades econòmiques per tal de valorar el seu nivell de competitivitat i veure els punts forts i febles.

L'estudi d'enguany compta amb un 38% més de participació de firmes que l'anterior. Es tracta de les empreses "més dinàmiques" de la demarcació, segons paraules del president de Fòrum Carlemany, Marc Sansalvadó, que juntament amb la Diputació de Girona promouen el fòrum.

La competitivitat s'estanca

Entre les dades recollides de l'estudi, destaca la confirmació d'un estancament de la competitivitat de les empreses -es valora en un 4,44 d'un total de 7 punts quan l'any passat era de 4,67-. La sensació dels empresaris és que actualment hi ha una "fredor" generalitzada del mercat, que fa que les inversions estiguin paralitzades i que es faci molt díficil la captació de nous clients i de retruc, una caiguda de les vendes i del marge de benefici. Preguntats per la previsió de futur, coincideixen que no esperen una millora a curt termini i auguren un creixement significatiu a mig termini.

Entre els aspectes claus per adaptar-se a la nova realitat dels mercats, destaquen millorar la competitivitat a través de la flexiblitat productiva, la creació de valor, la innovació i la capacitat exportadora. Sobre aquest últim aspecte, l'estudi plasma que les empreses estan apostant pels mercats internacionals -només un 35% de les empreses no exporten a fora- però encara cal millorar aquest percentatge. Per Sansalvadó, "anem en la bona línia però cal continuar treballant en la innovació i la internacionalització per millorar la posició competitiva de les empreses".

El pla estratègic és "vital"

Una altra dada destacar és que el 42% de les empreses recollides a la mostra no disposen d'un pla estratègic de negoci, una eina "vital" per saber "on som i on volem arribar" i per tenir els objectius "clars", assenyala el vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de l'àrea de Règim Econòmic i Noves Tecnologies, Miquel Noguer. És per això que aquest és un dels punts que es recomana a l'empresariat de treballar.

També ha quedat pal·lès el nivell d'endeutament de les empreses. Així, un 20% reconeix tenir un alt nivell de dependència financera, un fet que suposa un "risc", segons Sansalvadó, tenint en compte la situació actual dels mercats financers.

Cal continuar treballant per generar ocupació

La recollida de dades ha permès també veure alguns aspectes positius, com ara un lleuger augment de les vendes, de l'ocupació i també de l'exportació, però d'una forma tímida. Segons el president del Fòrum Carlemany, s'està veient que l'activitat empresarial està "arrencant de forma positiva" i que s'està "treballant" en la direcció correcta però falta consolidar aquesta tendència per tal que es tradueixi amb una major ocupació i una millora de la situació econòmica gironina.

I entre els aspectes claus que caldrà treballar en el futur, hi ha la innovació, internacionalització, flexibilitat en els costos, la producció i la gestió del personal i la recerca de nous canals de venda i comunicació.

Els organitzadors s'han compromès a donar continuïtat al fòrum perquè diuen "és un projecte viu" que pot ajudar a millorar la competitivitat de les empreses a través de la transferència del coneixement i l'intercanvi de bones pràctiques.

30/11/2011. Avui s'ha presentat la segona edició del Fòrum FocusGi “Per a la competitivitat empresarial gironina”, que es farà al Parc Científic i Tecnològic de la Univesitat de Girona el proper 15 de desembre, organitzat per la Diputació de Girona amb la col·laboració de l'associació Fòrum Carlemany.

Com a fruit de la col·laboració entre la Diputació de Girona i el Fòrum Carlemany, aquest 2011 s'ha tornat a posar en marxa el FocusGi, que ha permès un any més mesurar el nivell de competitivitat de les empreses gironines, identificar els principals vectors competitius, afavorir la transferència de coneixement i l'intercanvi de bones pràctiques entre les empreses gironines i detectar les àrees prioritàries de millora.

En l'elaboració de les conclusions de l'estudi del FocusGi 2011 han participat més de 100 empreses d'una gran diversitat de sectors de l'economia gironina, agrupats per Giroindústria (sectors agrolimentari i begudes, béns d'equip, distribució, logística, noves tecnologies i químic) i Giroserveis (dependència, turisme, cultura i aigua).

Dins del programa de l'acte, a més de les conclusions de l'estudi FocusGi 2011, també es presentarà la implantació de la delegació permanent d'ASCAMM (centre tecnològic) a Girona, una fundació en l'establiment de la qual la Diputació de Girona ha participat activament. Aquesta iniciativa és fruit de les necessitats detectades, pel que fa a millora en innovació, pel FocusGi 2010, amb l'objectiu que sigui un instrument que afavoreixi la competitivitat del teixit industrial a través de les activitats d'R+D+I, l'assistència tècnica i la transferència de tecnologia i coneixement, per tal d'apropar-los al teixit industrial gironí. A més, es comptarà amb diversos empresaris, representatius de l'economia gironina, a la taula rodona-debat “Empreses competitives del territori” i la presentació de la ponència “Innovació estratègia clau per al creixement” a càrrec del director general I+D de FICOSA Internacional. 

Frit Ravich inverteix 15 milions d'euros per construir un magatzem

L'empresa produeix més de 650 referències de patates, ‘snacks' i fruites seques

Distribueix també 2.151 referències de les principals marques del mercat

Treballadors de l'empresa, dijous mentre embalaven alguns dels productes. Foto: I.BOSCH.

1

Notícies de ...

• Maçanet de la Selva

15/10/11 02:00 - RIUDELLOTS DE LA SELVA - IMMA BOSCH

L'empresa de Riudellots de la Selva, Comexi Group líder en fabricació de maquinària per a l'envàs flexible, preveu tancar aquest 2011 amb una facturació de 110 milions d'euros, el que suposa un creixement anual del 12 per cent. Destina el 98% de la seva producció a mercats exteriors “on hi ha activitat nosaltres hi som presents” . L'Amèrica Llatina és el mercat més gran de l'empresa, però també estan obrint molt cap a l'Europa de l'Est, especialment Rússia. També estan ben posicionats cap al nord d'Àfrica.

L'empresa treballa ara per assentar-se a l'Índia i a la Xina. Actualment, Comexi disposa d'una col·laboració amb una empresa de l'Índia que fabrica part del producte d'aquesta empresa gironina sota llicència. “A part d'aquesta aliança nosaltres anem introduint el nostre producte per vies tradicionals. La idea és ser més presents a l'Índia i anar evolucionant aquesta aliança cap al futur”, va explicar ahir el conseller delegat, Jaume Martínez que va assegurar que ja fa anys que treballen en aquests mercats “on hi fem una feina constant i hi anem incrementant l'activitat i la nostra presència”.

Entre els nous projectes que desenvolupa Comexi n'hi ha un que veurà la llum aquest 2012. Segons Martínez, es tracta d'un projecte “d'una innovació radical que pretén canviar tota la tecnologia de fabricació de l'envàs flexible cap a una fabricació m olt més sostenible, d'alta qualitat i especialment destinat a tiratges curts”.

L'empresa ha invertit més de 10 milions d'euros des de l'any 2007 per desenvolupar aquesta nova tecnologia, que preveu comercialitzar a partir del 2012. Segons va concretar Martínez, de moment ja s'han tingut converses molt selectives amb clients interessats de diferents llocs de l'Estat espanyol, i també dels Estats Units, Mèxic, Itàlia i França “amb els quals s'han signat contractes de confidencialitat perquè la màquina encara no s'ha presentat públicament”.

Comexi Group compta actualment amb 460 treballadors entre l'Estat espanyol i Brasil. Disposa d'una planta a Riudellots de la Selva, on hi ha la seu del grup “i que és la més important de totes”, i de dues més al Brasil i a Itàlia. 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/463993-comexi-exporta-el-98-de-la-seva-produccio.html

14/10/11 02:00 - GIRONA - A. PUIG

Icnita, amb seu a Riudellots de la Selva i especialitzada en el disseny de solucions d'identificació intel·ligent de persones per mitjà de tecnologies sense fil, ha instal·lat aquest setembre la divisió Icnita Servei al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG). L'objectiu és impulsar la innovació i millorar la seva oferta amb noves solucions i nous serveis tecnològics.

Icnita Servei, que s'ha creat amb la col·laboració de MX Software, ha començat la seva tasca amb un grup de 150 clients que té l'empresa a Catalunya, però també vol ser “una plataforma de noves aplicacions que es podran replicar posteriorment arreu del món”, segons destaca el director general d'Icnita, Joan Maria Cassany. El gerent de l'empresa, Carles Hereu, destaca que es potenciarà la innovació i exportació amb eines innovadores.

L'empresa tecnològica Icnita, creada el 2004, ja té una llarga trajectòria i s'ha convertit en un dels experts a l'Estat en la seva especialitat. Està estructurada en diverses divisions: Icnita Emovity (dedicada a solucions tecnològiques de mobilitat sostenible, amb projectes com ara el sistema de la Girocleta a Girona), Icnita Safety (especialitzada en solucions per a la seguretat de persones en entorns industrials, amb clients com ara Allende o Mercadona) i Regaber Icnita (sistemes de telegestió de reg). Cal destacar, també, que els sistemes d'accessos a la Fira de Barcelona, entre altres instal·lacions, són alguns dels exemples de solucions que ofereix aquesta empresa.

Icnita té una plantilla d'una trentena de treballadors i factura prop de quatre milions d'euros anuals. S'està introduint en mercats exteriors com ara França, Mèxic, el Brasil i Colòmbia.

 www.diaridegirona.cat/catalunya/2011/09/30/empreses-gironines-vinculen-futur-al-corredor-mediterrani/518807.html

El GIG ressalta la importància vital de corredor ferroviari mediterrani per reforçar la zona costanera de l’est peninsular com a motor econòmic.

A casa nostra, el Govern espanyol diu que aposta pel comerç exterior com a motor dinamitzador de l'economia, però l'intercanvi internacional de mercaderies necessita un entramat logístic modern, per atendre amb èxit el complex flux del moviment de productes i de persones.

És així que tant l’empresariat com els sindicats gironins exigeixen que el Govern Espanyol esculli l’Eix Mediterrani com a prioritari i defensi aquesta opció a Brusel·les, en ares a invertir els fons monetaris en projectes que aportin un retorn real a l’economia i a la societat.

Cal tenir en compte que la costa mediterrània espanyola concentra prop del 47,7% de la població de l’Estat espanyol, representa més del 44,6% del seu PIB, concentra el 60% de les exportacions nacionals a Europa i suposa el 70% de les exportacions agràries que es destinen a Europa.

Tal com indica el manifest conjunt de les cambres de comerç i les associacions empresarials de la ribera espanyola de la Mediterrània, proclamat el passat 13 de setembre, la globalització dels mercats, ha convertit el mar Mediterrani en el centre mundial del tràfic de mercaderies, amb un progressiu creixement de productes que transiten per l'eix Àsia-Europa. Aquest fet afavoreix que la façana mediterrània espanyola gaudeixi d'una posició privilegiada per consolidar-se com la "Porta Sud d'Europa" per al comerç internacional, recolzada també per l'arribada de productes asiàtics, sobretot de l'Índia i la Xina, que trien els ports mediterranis espanyols per introduir els seus productes en la UE.

Aquesta elecció no és casual, sinó que està avalada per les infraestructures portuàries de primer nivell, - en les que s'han fet i es continuen fent inversions importantíssimes -, i per les condicions naturals dels seus ports.

A més, l'eix mediterrani espanyol és vital per consolidar la vertebració territorial i la connexió Nord-Sud, entre Europa i Àfrica, basada en la proximitat geogràfica d'ambdós continents i en les creixents relacions comercials i activitats productives. Al llarg del seu recorregut, generaria ocupació estable i un increment de l’activitat productiva lligada a les infraestructures del transport.

Per totes aquestes raons i també pel fet que aquest projecte d’enllaçar el sud amb el centre d'Europa, donarà un servei eficaç a 245 milions d'habitants de la UE, el 54% del total i vincula territoris que generen el 66% del PIB de la Unió Europea, el GIG fa seva aquesta reivindicació de cambres i associacions empresarials de la Mediterrània per la qual demanen al Govern d'Espanya i a les Institucions de la Unió Europea competents que es comprometin, de forma decidida, a adoptar i a executar immediatament totes les accions necessàries perquè el Corredor Ferroviari Mediterrani de mercaderies i passatgers s'inclogui en la Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports i també que sigui considerat projecte prioritari, amb la seva incorporació a la Xarxa Central Trans-Europea (Core Network) i que, per tant, la seva execució sigui tinguda en compte en les inversions destinades a infraestructures ferroviàries per al període 2014-2020.
 

Els darrers anys (abans de la cri- si potser?) tots els congressos i xerrades de RH versaven sobre captar i retenir talent (retenir,curiós verb utilitzat pels «experts» en per- sones). Totes aquestes xerrades incloïen una bateria inesgotable de recursos po- sats a disposició dels treballadors/es per- què se sentissin motivats i no marxessin de l’empresa. Era una competició per veu- re «quién da más»: assegurances, guarde- ries, retribució a la carta, gimnàs, cotxes d’empresa, viatges, massatgistes, sales d’o- ci a les oficines, servei d’encàrrecs, terà- pies antiestrès....

Si en algun d’aquests actes t’atrevies a dir que la motivació es porta de casa, o que l’únic moment en què pots incidir en la motivació d’una persona és quan el se- lecciones (assegurant-te que sigui una persona amb capacitat per autogestionar- se i automotivar-se) i que la resta del temps només t’hauries de preocupar de no desmotivar-lo, el millor que et podia passar és que et retiressin el carnet del club dels «motivadors de persones».

Però el refranyer està ple d’obvietats per a uns i sentit comú per a altres: Dos no es barallen si un no vol, No hi ha més cec que qui no vol veure... Com motivem algú que no vol estar motivat? Que viu millor en la queixa, que té l’excusa sempre a punt, que la culpa sempre està fora d’ell, que utilitza la motivació com l’escut on re- boten totes les responsabilitats que hauria d’assumir i no vol fer-ho? La temptació sol estar a buscar a la farmaciola de RH algu- na recepta, si pot ser de dosi única, que curi aquesta malaltia tan contagiosa que és la desmotivació.

Semblaria, però, que un nou corrent de sentit comú està imposant-se. En els dos darrers actes als quals he assistit amb pro- fessionals de RH d’arreu de Catalunya, al- gunes veus han començat a sortir del guió (i em consta que segueixen vius). Sigui per l’efecte Guardiola o sigui perquè la píndola de la motivació ha resultat ser un «placebo», comencen a posar-se de moda vells valors com l’esforç, la responsabilitat, l’esperit de superació, l’exigència, el com- promís amb el projecte, els resultats com a conseqüència i no com a finalitat...

Potser és perquè ara el talent engreixa les cues de l’atur i costa menys trobar-lo, potser és perquè el talent ja no marxa tan alegrement de les organitzacions per un sou inflacionista... O potser és perquè tot aquest talent que teníem retingut a les or- ganitzacions (inclosos bancs, governs, agències de qualificació, patronals, sindi- cats, etc.) no ha sabut preveure, impedir, solucionar i ni tan sols assumir les conse- qüències de la crisi que ens ha vingut a sobre. De què ha servit, doncs, tot aquest «talent ultramotivat»?

Per altra banda, moltes organitzacions que les estan passant veritablement ma- gres per subsistir, per finançar-se, per ven- dre, per començar l’aventura de l’exporta- ció, per innovar, per seguir produint al nostre país o simplement per cobrar, han hagut de recórrer a les eines més potents de desmotivació: congelacions salarials, retallades d’incentius, expedients de regu- lació, acomiadaments... I els treballa- dors/es segueixen al peu del canó! Resig- nació? Por?... O veritable responsabilitat?

Crec que hem de començar a gestionar partint de la base que la majoria dels tre- balladors/es són responsables, són ma- durs, són capaços d’autogestionar-se i fins i tot d’automotivar-se. O realment pensem que les organitzacions són eficaces només gràcies a les estratègies que dissenya la direcció, els estils de lideratge dels directius o les polítiques de motivació de RH... De fet a vegades ho són malgrat tot això!

Evidentment també hi ha treballa- dors/es que no volen assumir aquest rol d’autoresponsabilitzar-se de la seva acti- tud davant la feina. És tan important sa- ber-los detectar, com saber-los acomiadar.

Així doncs, l’empresa no hi té cap pa- per? Quina és la responsabilitat dels caps? Senzill: permetre que els col·laboradors despleguin les seves capacitats i habilitats i generar un context de treball adequat perquè una persona amb aquestes quali- tats de base les pugui posar a la pràctica. He dit senzill? Volia dir simple... Ja sabeu: clarificar tasques i objectius, facilitar els recursos mínims per assolir-los, donar au- tonomia per actuar i no generar contra- dicció entre el que verbalitzem i el que fem. Doncs si és simple i ja ho sabem... Per què seguim tenint persones desmoti- vades? Potser ens quedem a la meitat del camí: marquem objectius i donem recur- sos, però de veritable autonomia, ni par- lar-ne. O donem autonomia sense aclarir cap a quins objectius dirigir-la. O fem les dues coses però ens oblidem de donar-hi continuïtat i seguiment, perquè ens supo- sa un temps que ens sembla que no te- nim.

O potser és encara més simple: «No cal que els motivem... però almenys no els desmotivem!»

Ben entrada la setantena, Antonio Garrigues Walker manté una activitat frenètica. Jurista, empresari, expert en inversions, polític fracassat, liberal de profundes conviccions, humanista... En els darrers mesos, ha reclamat amb insistència que la societat civil assumeixi més protagonisme davant una classe política radicalitzada i més preocupada per la tàctica partidista que per sortir de la crisi econòmica. Són algunes de les idees que va llançar en la conferència que dimarts passat va fer a Girona just després d’atendre Diari de Girona.

P Aviat farà tres anys de la cai- guda de Lehman Brothers. Des d’aleshores han canviat moltes coses. Anem a millor?

R El món està passant per una etapa complicada i especialment perillosa. Estic convençut que sortirem d’aquesta crisi, perquè la humanitat no ha fet altra cosa que tenir crisis i sortir-ne. Però que ningú no cregui que la situació al món és còmoda i clara, perquè no és així. A Espanya tenim una crisi profundíssima, però la situació del Estats Units és realment com- plicada, amb un partit al govern –el Demòcrata– profundament paralitzat pel Republicà, i segueixen tenint problemes molt seriosos. I aquestes dificultats als Estats Units vénen, en part, perquè en- cara no han pres mesures de càstig contra els bancs d’inversió que van fer el mateix que Lehman Brothers.

P I aquí, com estem?

R El problema no és Espanya, és Europa. Vam començar amb Grècia, van seguir Irlanda i Portugal... El president de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha dit que Itàlia i Bèlgica estan encara pitjor que Espanya. Estem jugant amb foc.

P I mentrestant les economies emergents creixen a ritmes importantíssims.

R Però també tenen desequilibris. La Xina, que seria l’economia més emergent, té un creixement descontrolat i té una important amenaça de patir una bombolla immobiliària i financera.

P Ningú s’escapa de la incertesa...

R La situació és tan inquietant que, crec, obligarà els líders a reacccionar. Tornarem a una escena molt més responsable que conduirà a un camí de creixement.

P En aquest escenari tan complex, la Unió Europea pot jugar un paper protagonista?

R Europa no és altra cosa que el bon enteniment entre Alemanya i França, perquè el Regne Unit potser és Europa en termes geogràfics, però no reals. I, de moment, el diàleg entre Alemaya i França és molt limitat. Per exemple, l’executiu de Merkel ha decidit vetar les nuclears sense parlar amb França, que és un país que viuen un 80% de l’energia nuclear. Són països amb interessos que sovint entren en conflicte. Si els dos motors de laUE van a la seva no es podrà construir Europa. Però la situació és tan delicada que, si Europa vol tenir un mínim protagonisme mundial, l’únic camí que pot prendre és el de la unitat política i econòmica. I avancem molt poc en aquest camí. La situació es resoldrà quan els europeus ens adonem que sense unitat política i sense unitat econòmica som uns pigmeus en l’escenari internacional.

P Està fent els deures Espanya per no seguir els passos de Grècia, Irlanda i Portugal?

R Crec que s’estan fent prou bé, tot i que es podrien fer millor. Espanya està fent els deures de forma correcta i, si hi hagués un millor enteniment, la nostra situació seria molt més favorable. La radicalització i la polarització política que vivim al nostre país està afectant d’una manera molt negativa a la crisi i a la recuperació de l’economia.

P És partidari d’un avançament de les eleccions generals?

R És un tema que val la pena considerar. En qualsevol cas, la decisió no es prendrà per qüestions d’interès nacional, sinó per interessos particulars. Els interessos partidistes contaminen el debat. Espero que un dia la ciutadania reaccioni i digui als polítics que són els responsables de molts dels mals que estem patint.

P Part de la ciutadania ha reac- cionat a través del moviment dels «Indignats». Si tingués 20 anys, hauria acampat en alguna plaça i s’hauria sumat a aquest moviment?

R No ho sé, és difícil de dir. Però si algú creu que aquest moviment de fons es limita als anomenats «indignats» s’està equivocant. A banda dels indignats que acampen a les places, hi ha milers, milions de persones a tot el país que estan alarmats pel comportament de l’estament polític. El fet que els polítics siguin vistos per la ciutadania com un problema demostra que el que està passant és molt més important que el que els propis polítics i els seus partits creuen.

P Abans parlava de la responsa- bilitat dels bancs d’inversió dels EUA en aquesta crisi. I els nostres bancs?

R L’escala de responsabilitats és diferent. La crisi mundial ha estat provocada, en bona mesura, per la banca d’inversió americana. Són 15 o 20 institucions que, sense cap valor moral ni principi ètic, es van dedicar a traficar amb productes tòxics. En aquest capítol de prioritats, la banca espanyola no pot tenir la mateixa responsabilitat. Això sí, tant els bancs espanyols com els de la resta d’Europa han de començar a ser conscients que no poden mantenir sine die una situació com l’actual, en què el crèdit no flueix per les venes del sistema econòmic.

P Per acabar amb pràctiques tòxiques com les dels bancs d’inversió dels EUA, el camí és incrementar la regulació. Això no topa amb les seves idees liberals?

R Ser un liberal no suposa estar tancat a la regulació. A mi em sembla molt bé actuar i regular per acabar, per exemple, amb les situacions de monopoli. Sóc de l’opinió que cal algun tipus de control superior sobre l’activitat de la banca. A Espanya, per exemple, la banca ha funcionat relativament bé perquè el sistema reglamentari ha estat bo. El Banc d’Espanya ha exercit un paper de control molt superior al de la Reserva Federal dels EUA.

P El Govern ha aprovat en els darrers mesos una reforma laboral i una reforma de la negociació col·lectiva. Com les valora?

R Espero que les dues acabin bé. Necessitem una nova legislació laboral que s’adapti al que hi ha a Europa. El problema és que el diàleg entre empresaris i sindicats està molt empobrit. I no es tracta de temes en què l’acord sigui impossible! Per això, em sembla bé que el Govern actui.

P Quina responsabilitat té la legislació laboral en el fet que Espanya tingui una taxa d’atur molt per sobre de la mitjana europea?

R Això és impossible de determinar. Segur que la normativa labo- ral influeix, però també és necessari que els empresaris siguin més actius, que els bancs donin més crèdit, i que es generi un clima de confiança, especialment per part dels polítics, que ajudi a recuperar l’activitat econòmica i l’ocupació.

P Es mostra molt crític amb la classe política. També és responsable de les males relacions entre Catalunya i Espanya?

R El diàleg entre Catalunya i Espanya és imprescindible. Avui no existeix. Si el diàleg va bé, a Espanya li va molt bé. Si va malament, a Espanya li va molt malament, també a nivell econòmic. Cal buscar punts de trobada i polítics hàbils per a gestionar-los.

R TRRT

GIRONA | O.P.

L'agrupació empresarial Fòrum Carlemany va celebrar ahir la seva trobada en anual en el marc de qual va reconèixer la trajectòria del jurista Antonio Garrigues-Walker, i la dels restauradors Josep Roca i Montserrat Fontané, pares dels germans Roca, propietaris del Celler de Can Roca.

Roca i Fontané van rebre el Falcó de Carlemany, guardó amb el que el Fòrum vol distingir aquelles persones o entitats que hagin contribuït amb la seva dedicació i el seu esforç a un Projecte Cívic i Social. En rebre el guardó, Montserrat Fontané va assenyalar que "quan fa 45 anys vam obrir un restaurant humil en un barri humil, mai hauríem imaginat arribar aquí; de fet, el premi se'l mereixen els nostres fills, que, de nosaltres, només han après a treballar".

Per la seva banda, Antonio Garrigues-Walker va ser reconegut com a soci d'honor de l'organització empresarial gironina. Abans de rebre la distinció, va pronunciar la conferència "Una nueva ciudadanía", en la que va insisitir en la necessitat que la societat civil prengui protagonisme per tal de "recuperar el diàleg perdut" per molts dels seus representants, i també per "reclamar nivells d'exigència ètica molt més elevats".

Garrigues-Walker va lamentar que a Espanya s'hagi radicalitzat el debat, la presència d'imputats en lllistes electorals i va instar a recuperar l'"avui inexistent" diàleg Catalunya-Espanya, i que és "clau" per a la millora de l'economia. 

06/07/11 02:00 - GIRONA - ANNA PUIG

Els empresaris i els sindicats no dialoguen. El món financer i empresarial, tampoc. Els tribunals Constitucional i Suprem no es parlen. La comunicació és nul·la entre Catalunya i l'Estat. “Aquí no dialoga ningú”. Ho diu Antonio Garrigues Walker, reconegut expert en inversions estrangeres a l'Estat, assessor del govern espanyol en matèria econòmica, “observador d'aquest món en constant evolució”, tal com el van presentar ahir en el marc de la VI trobada anual del Fòrum Carlemany, organització gironina que pretén crear un espai de debat i d'intercanvi en l'àmbit empresarial. Garrigues va ser nomenat soci d'honor de l'entitat i, prèviament, va alliçonar el públic, reunit a l'hotel Gran Ultònia de Girona, amb paraules que vessaven experiència i saviesa.

“La societat civil de l'Estat té un nivell molt pobre. On realment existeix la societat civil és als països anglosaxons, on tothom accepta com a premissa ocupar-se dels temes aliens, i ho fan amb normalitat i sense sentir-se uns herois”, va dir. En contraposició, va posar l'exemple proper de l'Estat. Però amb una excepció: “Catalunya és l'únic lloc on hi ha vestigis seriosos de societat civil”. Va parlar del moviment del 15-M com a origen d'una nova forma de participació ciutadana. Tot i això, alerta que primer cal fer passos per recuperar el diàleg perdut i va reclamar un major nivell d'ètica, especialment als polítics.

Els altres protagonistes de la trobada del Fòrum Carlemany van ser Josep Roca i Montserrat Fontané, propietaris del restaurant Can Roca de Taialà i pares dels germans Roca del Celler de Can Roca. El matrimoni va rebre el guardó Falcó de Carlemany, tal com va dir el president de l'organització, Marc Santsalvador, pel fet de ser un referent d'esforç per als prestigiosos germans que han fet de Girona un pol d'atracció. Visiblement emocionats, Roca i Fontané van mostrar-se agraïts. “Fa 45 anys, quan vam obrir el nostre humil restaurant al nostre humil barri, no imaginàvem ser aquí i tot el que ens ha passat. De nosaltres, els nostres fills només han après a treballar. El reconeixement se'l mereixen ells”. Una lliçó més que ens va oferir ahir la trobada.
 

El sector económico gerundense vive pendiente de la decisión que tome Ryanair sobre su permanencia en el aeropuerto de Girona. El presidente de la Cambra de Comerç de esta provincia, Domènec Espadalé, asegura que las conversaciones con la compañía aérea siguen abiertas. El objetivo es que Ryanair siga explotando el aeropuerto como hasta ahora, aunque la falta de financiación está complicando la negociación. También ha lanzado un mensaje de calma recordando que a Ryanair le sale a cuenta quedarse en Girona porque sigue siendo un buen negocio.

¿Cómo está notando Girona la disminución de vuelos de Ryanair?

Estamos preocupados porque habíamos llegado a unas cuotas que desde luego eran muy importantes. En 2009 pasaron casi seis millones de pasajeros, cuando en 2003 la cifra había sido de 600.000. El aumento había sido espectacular, una progresión nunca vista en Europa. Ahora Ryanair ha destinado parte de su flota a Barcelona y ha disminuido algunas destinaciones así como la frecuencia de algunos vuelos. Esto ha hecho que acabáramos el 2010 con algo más de cuatro millones de pasajeros y este año, el 2011, todavía bajará más. Aquí hay un problema porque la empresa irlandesa tiene un contrato en vigor con Girona que acaba este año y por lo tanto todavía no se deberían estar notando cambios respecto a los años anteriores.

Sobre todo después de toda la inversión que se ha hecho en la zona…

Sí, hay que reconocer que, aunque nosotros siempre pedimos el traspaso del aeropuerto, no podemos quejarnos de las inversiones que ha hecho Aena, superiores a lo que esperábamos. Si no las hubiera hecho, hubiese sido imposible el aumento del número de pasajeros tan rápidamente. Ahora hay más de 7.000 plazas de parking, se han doblado los mostradores y toda la sala de check-in y se ha conseguido que no tengamos que cancelar vuelos por la niebla porque se ha puesto el sistema ILS, el sistema antiniebla, que muy pocos aeropuertos en España tienen. Lo que le pedimos ahora a Aena es que los beneficios que tiene con este aeropuerto, que fue el tercero con más ganancias en 2009 y en 2010 fue el quinto, sirvan para bajar las tasas. Esta es una de las soluciones para mantener Ryanair aquí.

Entonces, si está bajando tanto el número de pasajeros, ¿se están quedando muchas de esas infraestructuras sin utilizar?

No, porque todavía hay movimiento. Además este verano está previsto que entren tres nuevas compañías con tres vuelos a distintos destinos. Una es la serbia JAT Airways que introducirá el vuelo a Belgrado. La polaca Enter Air ofrecerá el Girona-Varsovia y la Transaero Airlines, que es rusa, iniciará el vuelo a Moscú. Además, Ryanair ha reducido muchos vuelos y frecuencias pero también hace poco que ha introducido 10 nuevos destinos. Aún así, no son destinos tan importantes como algunos de los que ha dejado de hacer, así que igualmente bajará el total de pasajeros que pasarán este año por el aeropuerto.

¿Ahora están intentando captar nuevas compañías?

Nunca hemos dicho lo contrario, pero cuando Ryanair está en un aeropuerto se lo come todo. Muchos critican que no lo hemos hecho bien porque no hemos atraído más empresas, pero es difícil, muchas veces no se puede competir. Transavia en su ruta a París utilizaba el aeropuerto de Orly y Ryanair, en cambio, utilizaba el aeropuerto de Beauvais. Aunque Orly es mucho más cómodo porque está más cerca de la ciudad, Transavia tuvo que cerrar este vuelo porque no podía competir con los precios de Ryanair. Estas nuevas compañías que hemos comentado harán nuevas rutas que Ryanair no trabaja y por lo tanto están abriendo nuevas líneas de negocio. Es por eso que hemos conseguido que vengan. A ver qué tal les va.

¿Después de esta disminución, Girona debería cambiar el enfoque low cost que ha desarrollado estos últimos años?

Precisamente creemos que el espacio de mercado de Girona es éste, el low cost, que no es el apropiado para Barcelona. Para hacer vuelos intercontinentales en Barcelona necesitamos que haya vuelos regulares para que llenen, después, estos vuelos intercontinentales. Esto con el low cost no se consigue. Barcelona tiene que apostar por los vuelos regulares y Girona y Reus tienen que ser low cost, que es lo que ha ocurrido hasta ahora. Desde hace un año Ryanair va a aeropuertos principales en Madrid y Barcelona porque se han construido dos aeropuertos nuevos y han quedado los antiguos obsoletos o infrautilizados. Ahora el poco movimiento y la facilidad que tenía Ryanair en los secundarios, los ha podido encontrar en estos dos principales con unas tasas parecidas. Por eso necesitamos que Aena baje las tasas en Girona. Si no lo hace tampoco conseguirá los beneficios que ha estado obteniendo estos últimos años.

¿Podríamos decir que a Ryanair le conviene quedarse en Girona?

Ellos mismos lo han dicho. El señor O’Leary, presidente de Ryanair, dijo en unas declaraciones en Madrid que él no abandonaría nunca Girona porque le es rentable. Nosotros tenemos estudios hechos de Ryanair que muestran que la mayoría de destinaciones están por encima del 70-75% de ocupación, lo que es impensable en muchos aeropuertos. Otras compañías ya firmarían. Además, generamos un tráfico de pasajeros procedentes del Maresme y Osona, que tienen más fácil ir a Girona que a Barcelona, y del sur de Francia. Un 12’5% del tráfico que sale desde Girona es francés. Aunque no lo diga, Ryanair ya sabe todo eso. Ha creado un mercado y no lo dejarán si les funciona. Lo que están haciendo es un pulso para presionar en la negociación con la Generalitat y por eso han quitado el vuelo que saben que es más sensible, el vuelo Girona-Madrid, vital para el turismo y para los empresarios, que tiene más del 80% de ocupación, pero lo ha anulado para presionar. Aún así, si las negociaciones con Ryanair no avanzan, el vuelo lo hará Spanair a partir de septiembre. Para nosotros lo ideal es que la Generalitat se ponga de acuerdo con Ryanair y continúe siendo la compañía irlandesa la que lo lleve.

Hablando de negociaciones, últimamente ha salido en los medios de comunicación que Ryanair quiere una escuela de pilotos y un hotel en Girona a cambio de quedarse, ¿Deben ceder a estas demandas?

Esto hace años que lo pidió, pero se desestimó y se abandonó la idea. No se de dónde ha salido todo esto porque, por lo que sabemos, no hay ninguna petición de ese tipo. Además, tengo entendido que Ryanair ya tiene montada la escuela de pilotos en otro lugar. Y del hotel tampoco se ha hablado más.

¿Entonces qué es lo que pide Ryanair?

Once millones y medio de euros, eso es lo que pide. Siete y medio que tendría que pagar la Asociación para la Promoción y el Desarrollo de las Comarcas de Girona (AGI), que está compuesta por la Generalitat, la Diputació de Girona y la Cambra de Comerç de Girona. Los cuatro restantes se pagarían rebajando las tasas.

¿Y están dispuestos a pagar ese dinero?

Nosotros, la Cambra de Comerç, estamos con la caja vacía y la Generalitat también, así que mal vamos. La Generalitat no ha dicho que no quiera pagar, ha dicho que mientras no se aprueben los presupuestos no puede. Eso es lo que le dijo a Ryanair, pero la compañía irlandesa en vez de sentarse en una mesa a negociar empezó a anular vuelos.

¿Cómo se puede desatascar la situación?

Aquí todos deberíamos hacer un esfuerzo. Ryanair debería rebajar las demandas, la Generalitat debería pagar la parte que le toca y Aena rebajar las tasas. Esta es la solución para el problema que tenemos en estos momentos. En el futuro, lo que hace falta es el traspaso de la gestión del aeropuerto y ya decidiremos nosotros dónde se invierten los beneficios y cuales deben ser las tasas.

¿Cuáles cree que son las infraestructuras que faltan para conectar de forma real Girona con el mundo?

En primer lugar, falta la estación del AVE que parece que la Generalitat tiene presente pero hace falta acabar de negociar con Madrid. En tema ferroviario, hace falta acabar la línea del AVE. La zona de Girona debería haber sido la primera actuación de España, la conexión con Europa, y será la última. La otra inversión que es una vergüenza que no esté finalizada es la N-II. Es la carretera donde hay más tráfico de España y todavía está en obras, con el agravante de que los tres tramos que se habían empezado se han paralizado. El problema de paralizar las obras es que provocan siniestros y eso es un tema conflictivo. De momento el ministro José Blanco ha dicho que licitará un tramo, ahora veremos si lo hace, porque tampoco ha dicho cuándo.

¿Qué papel deben jugar las instituciones de Girona en la gestión del aeropuerto?

Que Aena traspase los aeropuertos secundarios tal como estaba previsto con el nuevo Estatut y nosotros gestionaremos el de Girona. Esta es la solución definitiva. El tráfico lo tiene que gestionar Europa, las inversiones que las gestione Aena pero nosotros tenemos que hacer la gestión, la comercialización, marcar las tasas, la gestión de las tiendas, la gestión de los parkings y la promoción, para beneficio del aeropuerto y de la sociedad de Girona y Catalunya. Somos nosotros los que sabemos qué tipo de turismo nos interesa, dónde tienen que ir los empresarios, y los vuelos que hacen falta. Esto lo sabe el que vive aquí.

¿Cómo está ahora la negociación?

Ahora está pendiente una segunda reunión entre la Generalitat y Ryanair. Sabemos que el gobierno catalán está presionando Aena para bajar las tasas. Si Ryanair ve que hay una aportación de la Generalitat y por otro lado ve que Aena rebaja las tasas, espero que, cómo le es rentable, acabe cediendo. 

No voldria comentar altra cosa que l’interès que cal tenir per retornar a allò BÀSIC. Entès com a principis bàsics de gestió empresarial.

Un acreditat professor de la nostra univer- sitat i després d’una bona ronda d’entrevistes amb em- preses catalanes concloïa: «He comprovat que les em- preses no necessitaven en el seu dia a dia aplicar grans tecnologies, amb eines senzilles ja farien un bon salt. En la mateixa línia s’expressa el recent estudi FocusGi que en la seva presentació de resultats definia com a àrees de millora:

1. Pla estratègic definit i comunicat, im- plicant tota la plantilla;

2. Obligació en la internacionalit- zació;

3. Sistematitzar el procés d’innovació;

4. Empresa oberta a la col·laboració;

5. Sistemes de gestió integral que afavoreixi la connectivitat.

Com podeu veure cap concepte complex, sembla que n’hi ha prou a tenir èxit implantant principis bàsics.

Recordo que en les aplicacions de l’EFQM en excel·lència empresarial fetes amb l’ICT, quedava clar que el punt més feble era l’avaluació de satisfacció inter- na del personal i els professionals de la mateixa empresa. Denotava en concret poca involucració.

Més «vistós» ha estat l’estudi de la consultoria Booz y Company entre 1.800 executius en l’àmbit internacional i entre aquests més de 500 del primer nivell.

Diu: «El 52% del consultats no creu que l’estratègia de lasevaempresaportial’èxit”.Quefort,no?Doncsaixíqui hi creu?
Comenta: «S’han dispersat, han apostat per grans idees que resolguin el problema i no a centrar-se en el que sap fer l’empresa en el seu negoci principal».

Continua. El 81% pensa que les iniciatives de creixe- ment fetes en l’empresa han estat una pèrdua de temps. I que estan «frustrats» per tenir moltes prioritats en con- flicte i que la vinculació dels empleats amb les company- ies ha caigut a nivells baixos per les reduccions de perso- nal adoptades.

El vicepresident de Booz explica que la conclusió ge- neral és la falta de coherència. Cal definir com competir, tenir una cartera adequada al mercat objectiu i que tot això «encoli» en les seves capacitats humanes i tecnolò- giques.

Com veiem són veritats com punys... Continua... S’ha perdut l’horitzó i cal redefinir l’estratègia i desplegar-la a tot el personal. Els principis BÀSICS de gestió empresarial tornen a treure el cap. Conclou que les empreses més coherents amb els principis són les més rendibles. Doncs, no gaire res de nou, donar suport ben bé a les bases empresarials i ampli sentit comú a aplicar la cohe- rència.

Deu ser fàcil de dir però molt i molt difícil de fer.

Bona sort.

Després de l'acte es farà arribar als partits polítics i les institucions

Fins ahir a la tarda, unes 70 associacions de tota mena de les comarques gironines s'havien adherit al manifest. Aquesta xifra anirà augmentant els propers dies, ja que s'hi hauran de sumar els col·lectius que el van signar ahir durant l'acte i els que ho vagin fent a mesura que passin els dies. Entre els firmants hi ha tots els col·legis professionals de la demarcació, associacions de comerciants, d'empresaris, industrials, d'enginyers o turístiques i federacions empresarials, entre d'altres. A més, s'hi han afegit un centenar d'empreses particulars i entitats públiques més, com ara alguns ajuntaments.

Un cop es tanqui el període per adherir-s'hi, els organitzadors de l'acte faran arribar el manifest tant als partits polítics com a les administracions superiors, bàsicament l'Estat i la Generalitat. D'aquesta manera es vol demostrar el consens existent en aquest tema i pressionar per aconseguir una gestió propera al territori. Els organitzadors han estat les cambres de comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, la FOEG, la Pimec, CCOO, la UGT, el Fòrum Carlemany i la UdG. 

La sociedad civil de Girona reclama la gestión local de su aeropuerto

EFE, Girona 2/5/2011

La sociedad civil de Girona, representada por cámaras de comercio, patronales, Forum Carlemany, sindicatos y universidad, ha hecho hoy frente común para reclamar la gestión desde la provincia del aeropuerto de la Costa Brava.

Mientras la compañía Ryanair ha reducido sus vuelos desde la instalación gerundense por la decisión de la Generalitat de no ratificar el preacuerdo que había firmado el anterior gobierno autonómico, las instituciones reunidas hoy en la sede de la Cámara de Comercio de Girona abogan por dar un giro a la situación con el cambio de modelo aeroportuario.

Para incidir en esta propuesta, se ha organizado un encuentro el próximo miércoles al que se ha convocado a organizaciones y gremios empresariales y colegios profesionales que defina la posición desde Girona.

El presidente de la Cámara de Comercio de Girona, Domènec Espadalé, confía en que las diferentes formaciones políticas con representación en la provincia respalden el manifiesto que saldrá de esa reunión.

www.adn.es/local/lleida/20110502/NWS-1016-Girona-aeropuerto-sociedad-gestion-reclama.html

Des de la presidència del Patronat de l’Escola Politècnica de la Universitat de Girona, tinc l’ocasió de col·laborar i conèixer per dins aquesta jove universitat de la nostra demarcació, i, per extensió, el sistema d’universitats públiques del nostre país.

És francament impressionant l’evolució que han estat fent les nostres universitats aquestes darreres dècades.

No podia ser d’altra manera: el paper formatiu, de creació i transferència de coneixement de les nostres universitats és clau perquè el nostre país pugui competir en el cada dia més selectiu entorn internacional. Cal focalitzar els esforços, centrar-se a desenvolupar les tecnologies del coneixement, els nous sectors industrials i els serveis innovadors, i, punt molt important, cal teixir una estructura de xarxes que integri tant el món polític com l'empresarial i l'educatiu. Remant tots junts i en una mateixa direcció.

Estem encara lluny d’aconseguir-ho. Una mostra d’això és la notícia que va aparèixer fa po- ques setmanes sobre una enquesta feta en el si de la Fundació CyD (Conocimiento y Desarrollo) a més de dues-centes empreses de l’Estat espanyol. En aquesta fundació hi estan col·laborant persones totalment involucrades amb el món uni- versitari català, com Francesc Soler i Parellada i Josep Maria Bricall.

El titular en premsa era dra- màtic: «L’empresa menysprea el paper de la universitat». Un 55% dels enquestats afirmava que la universitat no compta amb una organització adequada per ex- ercir com a motor del desenvolupament econòmic; només un 11% pensava que sí. Per altra banda, només un 7% opinava que les empreses estan sufi- cientment compromeses amb el model d’universitat com a motor de desenvolupament econòmic.

Des d’aquesta problemàtica, segueixo amb interès la polèmica que ha aparegut aquests dar- rers mesos a la premsa sobre el govern de les universitats, arran de l’escrit dels presidents dels consells socials de les universitats públiques catalanes, polèmica que ha agafat una volada insospitada a causa de les divergències aparegudes dins la Universitat de Barcelona entre el claustre i el consell social.

Em va sorprendre llegir a la premsa que cert àmbit universitari criticava la proposta dels presidents pel fet que «va en la direcció, sens dubte, d’assegurar el compliment de la transferència de coneixement al sector productiu». És clar que, en un país amb futur, la universitat té encomanats, també, a part del coneixement tecnològic, altres àmbits de coneixement tan vi- tals com són el científic, el cul- tural, el sociològic..., totes les diferents dimensions del món universitari que estan competint pels escassos recursos disponibles actualment. Tot i això, pretendre assegurar el compli- ment de la transferència de coneixement al sector productiu no pot ser un objectiu criticable. Sobretot tenint en compte les circumstàncies per les quals està passant el país, i el que cal per superar-ho.

Les propostes dels presidents dels consells socials han estat treballades i meditades, són fruit d’una reflexió profunda després de conèixer a fons la missió global, els valors, el funcionament i les àrees de millora de les nostres universitats. La millora necessària no s’assoleix sense introduir els canvis necessaris. Entre altres aspectes, els presidents creuen que s’ha de replantejar l’actual sistema de govern i gestió universitari, començant per l’elecció i la capacitat d’actuació del seu rector.

És un tema complex i molt sensible per als col·lectius més directament afectats: acadèmics, personal administratiu i de ser- veis, i estudiants. Però no és just que el debat es limiti a l’àmbit universitari. S’ha d’obrir a tota la societat: d’una universitat ben governada i gestionada en depèn el posicionament del nostre país en el futur concert internacional.

Aeroport element estratègic. L’activitat econòmica que genera l’aeroport i tot el seu entorn és un dels punts clau de l’economia de les comarques gironines. És en aquest sentit que el GiG fa avinent a la Generalitat la vital aportació i repercussió que l’activitat aeroportuària té en aquest conjunt gironí, i la seva necessària aposta per refermar-lo com a segon aeroport del país.

Urgent traspàs de la gestió. Bona part de l’actual debat i problemàtica oberta seria molt diferent si s’avancés àgilment cap a aconseguir el traspàs efectiu de la gestió comercial de l’aeroport des del territori. Per tant és aquesta la prioritat essencial a treballar amb rapidesa per part del Govern de la Generalitat. La línia de l’esmena presentada al Congrés de Diputats per establir el nou model aeroportuari ha d’avançar urgentment, per tal de permetre gestionar –lo comercialment des de Girona, amb politiques pròpies a l’hora d’oferir serveis, d’establir taxes amb flexibilitat i de negociar amb companyies. Línia també ratificada pel propi Secretari d’Estat, ahir en el decurs de les Jornades Aeroportuàries.

Paper actiu AENA. L’actual gestor de l’aeroport ha de ser el que realitzi la promoció i comercialització d’aquesta infraestructura. Durant els últims anys AENA ha basat la seva actuació en condicionar les instal·lacions, i poc en promocionar-les. Aquesta labor substitutòria l’ha fet l’AGI (Generalitat, Diputació i Cambra). En aquest crucial moment i després d’haver aconseguit convertir-lo en un dels únics aeroports que té beneficis de l’Estat espanyol, 18M d’euros l’últim any, AENA ha de ser la més interessada en que aquesta activitat es mantingui o bé millori. La seva posició davant l’actual situació ha de set molt més proactiva, i no esperar nomes a veure que passa, i desprès lamentar-se.

Diversificar companyies aèries. L’AGI, tot i aquesta mancança de poder real esmentada en els 2 punts anteriors, ha de seguir treballant ara més que mai per acabar de concretar diversos contactes oberts amb varies companyies amb bones perspectives per operar destins que ara deixa Ryanair, tot i mostrar-se rendibles, o altres connexions a països prou importants pel sector de negocis i turístic gironí.

Respectar convenis signats. Aquesta és una màxima de qualsevol relació comercial, i és bo recordar que les activitats que ve realitzant Ryanair des de l’any 2002 sempre han estat reflectides via conveni amb l’AGI. És el cas actual doncs l’actual acord finalitza el proper 31 de desembre de 2011 i especifica 11 avions en base, aproximadament 5 milions de passatgers i unes contrapartides dineràries en concepte de publicitat d’uns 4 milions d’euros. Aquest conveni vigent s’ha de respectar per les 2 parts, i la companyia ja no ho feia durant els darrers mesos, des de la primera reducció de connexions anunciada fa uns mesos.

Signatura de nous convenis. A partir de la signatura d’un breu document d’intencions amb l’anterior govern de la Generalitat on es proposava per la companyia un canvi radical de les condicions del conveni vigent i davant la delicada situació dels pressupostos del govern per l’any 2011, el GIG demana al Govern que prioritzi un acord amb Ryanair en benefici d’una activitat tan estratègica per l’economia gironina.

Unitat de criteri polític davant temes vitals. La relació de Ryanair durant aquests 9 anys amb Girona ha comptat amb la intervenció de representants de bona part dels partits polítics que han anat passant pels diferents governs. Cal recordar que el primer preacord del 2002 es va iniciar durant els últims mesos del darrer govern Pujol. Aquest fet aconsella que aquest tema no s’agafi com un aspecte més de lluita entre partits polítics, fet que no comportaria res més que pèrdues pel nostre territori. L’acord d’intencions es va signar amb l’antic govern, i ara el nou l’ha de ratificar en benefici de les nostres comarques i del conjunt del país en el marc de l’actual situació.

Girona, 18 de febrer de 2011

Des del punt de vista de mercat, hem reforçat l’orientació a client buscant aportar valor real i més orientació al mercat, del que n’ha sortit un reforç important de l’exportació. Estem recuperant el principi de no estirar més el braç que la màniga. No tot ho po- dem fer amb diner d’altri. I si en part ho fem, sigui de la forma que sigui, aparegui o no a l’actiu, tenir clar que s’ha de tornar!

Ens hem adonat que cal estar a sobre les coses i conèixer- les. Estem recuperant, encara hi ha racons per acabar d’endreçar, els excessos de confiança, o de falta de rigor, de control,... estem recuperant el sentit de la responsabilitat...i tants altres principis que havíem oblidat una mica o força. Estem en procés, la crisi encara dura, i nosaltres en- cara estem ressituant les posicions». 

El vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies, Joan Pluma, i el president de l'associació Fòrum Carlemany, Marc Sansalvadó, han signat avui, dia 30 de setembre de 2010, un conveni de col·laboració per a la posada en marxa del FOCUS GI per millorar la competitivitat gironina.

Amb aquest projecte s'analitzaran els factors de competitivitat dels sectors econòmics més rellevants de l'economia gironina amb l'objectiu de trobar solucions a les mancances que es detectin, de millorar el teixit empresarial gironí i preparar-lo per afrontar l'actual escenari econòmic. 'Serà un espai d'estudi i proposta per fer créixer els índexs de competitivitat de l'economia gironina', ha dit Joan Pluma, que ha afegit 'tenim la responsabilitat institucional de realitzar estudis i llançar propostes a les empreses perquè reflexionin sobre les seves condicions i els seus punts forts i febles per tal d'optimitzar recursos'.

D'acord amb el conveni signat, el projecte FOCUS GI es preveu que tingui una continuïtat de quatre anys amb l'objectiu d'analitzar l'evolució dels indicadors i l'impacte de les accions dutes a terme arran d'aquest projecte per tal d'aconseguir que FOCUS GI sigui un indicador de referència per millorar la competitivitat empresarial gironina. 'Ja hem començat a treballar en un estudi potent per extreuren les prioritats d'actuació des de dins les empreses i des de fora, amb polítiques públiques destinades a ajudar a millorar la productivitat', ha afirmat Marc Sansalvadó.

Per assolir els objectius d'aquest projecte, FOCUS GI durà a terme un estudi de conjuntura del territori gironí amb la participació de 120 empreses gironines dels nou sectors econòmics identificats més representatius del territori (l'agroalimentari, béns d'equip, serveis de distribució, turisme, indústria química, indústria de tecnologia avançada, logístic, cultural, dependència). Aquest estudi permetrà detectar els principals paràmetres que influeixen en la competitivitat i qualificació empresarial de les nostres comarques, promourà un debat sobre carències i fortaleses del sector empresarial gironí, impulsarà l'intercanvi d'experiències i el debat entre empreses dels sectors identificats i permetrà dissenyar un catàleg de competitivitat per donar cobertura a les mancances detectades en el teixit empresarial del nostre territori.

 PRESENTACIÓ DELS RESULTATS 

El primer focus per la competitivitat del teixit empresarial gironí arriba a la seva primera edició en aquest 2010. FocusGi neix gràcies a la iniciativa de la Diputació de Girona, el Fòrum Carlemany i el departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la consultoria gironina Novagroup. FocusGi vol consolidar-se com una eina d'observació i anàlisis de l'evolució de la competitivitat de les empreses de les comarques gironines amb uns objectius concrets:

- Mesurar el nivell de competitivitat de les empreses gironines
- Identificar els principals vectors competitius.
- Afavorir la transferència de coneixement i l'intercanvi de bones pràctiques entre les empreses gironines.
- Detectar les àrees prioritàries de millora.

Per això, FocusGi a través del seu comitè tècnic i dels participants en l'estudi, defineix la competitivitat empresarial com la capacitat d'una empresa per desenvolupar i mantenir uns avantatges a través d'una sèrie de factors que li permetin gaudir d'una posició destacada en el sector on actua, aconseguint rendibilitat econòmica i èxit en el mercat de forma sostinguda en comparació amb les activitats desplegades pels seus competidors.

S'han identificat 8 vectors competitius o àrees en els que les empreses poden focalitzar els seus esforços per a millorar la seva competitivitat. Aquests factors o vectors competitius en els que s'ha prestat una especial atenció són:

* Els sistemes d'informació
* Els sistemes financers
* La internacionalització
* La tecnologia i innovació
* La gestió i cultura empresarial
* El marketing i comercial
* La logística
* La Qualitat

L'estudi s'ha basat en la principal metodologia de referència en estudis de competitivitat per mesurar l'Índex de Competitivitat Global dels països (GCI), publicada anualment pel WEF (World Economic Forum). En aquest sentit, s'ha creat un Índex propi per mesurar el nivell de competitivitat Empresarial (ICE) per cadascun dels vectors competitius i a nivell global pel conjunt d'empreses participants.

FocusGi recull i ens ofereix una bona mostra del nivell competitiu de les empreses gironines a través d'un gran ventall de valoracions, accions i opinions personals en el que han participat més d'una setantena d'empreses representatives d'una gran varietat de sectors:

* Aigua
* Agrolimentari i begudes
* Béns d'equips
* Cultura
* Dependència
* Distribució
* Logística
* Noves tecnologies
* Químic
* Turisme

Aquests sectors han estat triats en base a dos criteris. D'una banda s'han escollit sectors madurs, però amb un pes significatiu dins el territori, i per l'altra banda s'ha basat en nous sectors que tenen un gran potencial i amb suficient representació dins el territori gironí.

S'han realitzat entrevistes personalitzades amb els màxims directius d'una vintena d'empreses de referència de la nostra demarcació i la resta d'empreses hi han participat a través de tallers presencials i d'enquestes on-line.

FocusGi ha aconseguit assolir els objectius fixats i concretar quins són els principals factors competitius, quines són les variables d'entorn claus i quines són les àrees prioritàries de millora per augmentar la competitivitat de les empreses de Girona.

Girona serà el 16 de desembre punt de trobada de directius gironins interessats en compendre el concepte de competitivitat empresarial al s.XXI i en identificar les possibilitats de com millorar-la dins de les seves empreses. Una decisió absolutament essencial per a la supervivència i desenvolupament futur de moltes d'elles.

Les propostes suggereixen ser realistes i prioritzar les inversions productives. Sense economia productiva no podrem mantenir l’estat del benestar.

1. Volem solucions al dèficit hidràulic de les nostres comarques.

Les comarques gironines necessiten aigua per ser competitives. Ens cal recuperar el cabal del Ter i obrir la possibilitat d’avançar en el transvasament del Roine.

2. Les nostres empreses reclamen energia a preus competitius.

Necessitem l’execució completa de la MAT per assegurar la nostra xarxa de subministrament, sumant la potenciació de les energies renovables, l’eòlica i la biomassa. Les actuals necessitats no ens permeten menystenir l’energia nuclear com a una possibilitat de futur.

3. Sense infrastructures, l’economia no avançarà.

No podem tornar a perdre la gestió comercial del nostre aeroport per discussions polítiques. S’han de complir els terminis del TAV. Hem d’encapçalar una defensa a ultrança del corredor mediterrani, el camí del nostre progrés. No disposar de noves carreteres comporta empobriment. Reclamem prioritzar les noves inversions: carretera de la Vergonya, variants de les Preses i d’Olot i anella de les Gavarres. Paral·lelament, cal acabar d’un cop el desdoblament de l’A-2 i l’enllaç Blanes-Lloret-Tossa. Cal fomentar decididament la col·laboració público-privada per poder materialitzar les infrastructures en època de dificultats financeres.

4. Sense empresa, no hi riquesa.

Les administracions han d’afavorir que les empreses creïn ocupació, no posar més pals a les rodes dels nostres empresaris. Cal reconèixer l’aportació de riquesa de la indústria i del turisme a la nostra economia i admetre que són els veritables pals de paller de la resta de sectors comercials i de serveis. La manca de recursos ens obliga a prioritzar determinats sectors i inversions.

5. Sense una administració més eficient i menys costosa no avançarem.

Seria desitjable que imperés el criteri tècnico-econòmic i social per damunt dels criteris partidistes. Caldria que qualsevol nova normativa incorporés una memòria adjunta de la repercussió econòmica per a l’empresa.
 

L’Oficina Tècnica d’Igualtat de l’Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació de Girona, que es va posar en marxa el mes de juliol passat, va organitzar, conjuntament amb el Grup de Gestió de Persones del Fòrum Carlemany, la primera sessió de benchmarking sobre les noves formes d’organització dels temps de treball orientades a empreses gironines. En aquesta sessió hi van participar un total de 15 empreses de la demarcació de Girona, que han començat a implantar alguna mesura específica sobre la gestió del temps de treball.

La Dra. Esther Sànchez, directora del departament de Dret Privat d’Esade, va destacar que “les polítiques del temps de les empreses han d’orientar-se a la persona”, i han d’anar adreçades a homes i dones.

S’ha de passar de polítiques “de conciliació”, centrades en col·lectius específics i a curt o mitjà termini, a polítiques “en conciliació”, a llarg termini, amb actuacions de prevenció i anticipació (polítiques de llums apagats, job-sharing i horaris a la carta).

També va destacar que les polítiques dels usos del temps tenint en compte la diversitat social només es poden construir des de la flexibilitat i des d’una concepció diferent: la flexibilitat no és descontrol ni precarietat.

A la jornada, hi va participar l’empresa Tecnol, que va exposar les polítiques de gestió del temps i de responsabilitat social empresarial (RSE) que porten a terme, tot destacant els beneficis empresarials que comporten. La seva cultura empresarial es basa en el creixement responsable i sostenible centrat en les persones. 

Si en lloc de Lehman Brothers haguessin estat Lehman Sisters, tot hauria estat diferent ». Aquesta frase la va pronunciar la Comissària Europea per a la Competència, Neelie Kroes, al Fòrum Econòmic de Davos. «Qui cuidarà els fills de égolène Royal si guanya les eleccions?». Aquest titular va ser portada del diari francès Le Monde durant la campanya electoral del 2007.

Que cadascú es faci aquesta pregunta: Quina de les dues premisses identifico en el meu àmbit empresarial? Si som totalment sincers en la resposta, haurem d’admetre que totes dues. Depèn del moment, i de l’audiència.

No sé si només arran de la crisi, però està molt present en el debat empresarial si homes i dones tenen una forma diferent de liderar i si les dones aporten uns valors més ètics i humanistes que suposaran una «segona revolució industrial » en la forma de gestionar les empreses.

El primer que caldria preguntarse és: arribaran a gestionar les empreses? I el següent: Què els ho impedirà? Malauradament, la segona pregunta és la clau de la primera, i les respostes són ben conegudes i preocupadament reiteratives malgrat el pas del temps.

El primer fre és la pròpia condició de dona, que segueix, en alguns casos, lligada a una penalització retributiva, de promoció professional i d’accés a llocs directius. Aquest «sostre de vidre» sembla que arribi a ser el que es trenqui més ràpid, ja que en la societat empresarial s’ha obert un debat que oneja amb orgull les excel·lències femenines vers els tradicionals paradigmes empresarials masculins. Quina diferència hi ha doncs entre Lehman Sisters i Ségolène? El pas del primer al segon fre: el pas de la condició de dona a la condició de mare, un abisme rotund. Ah! Aquí sí que canvia tot i per tots costats, fins i tot dones que mai havien notat discriminació per la seva condició femenina i mai s’havia posat en dubte la seva professionalitat, perceben que alguna cosa ha canviat en el seu entorn professional, ja siguin els simples comentaris sexistes i paternalistes que afloren entre companys o superiors o l’assetjament en la seva definició més crua i tipificada.

I per acabar-ho de complicar, el tercer fre: El fet que les pròpies dones ens autoimposem i que no només és un tercer obstacle en ell mateix, sinó que ens impedeix lluitar assertivament contra els altres dos. Per començar, a les dones ens falta màrqueting personal. Com que se suposa que entre els nostres valors «genèticament impregnats» no hi ha la competitivitat, ni l’ambició, ni l’adrenalina del risc, ni l’afany de poder, no ens preocupem de treballar la nostra imatge professional, ni de negociar les nostres condicions econòmiques, ni de «vendre » les nostres habilitats, ni de reafirmar les nostres posicions.

A més, no deixem de castigar-nos amb profecies autocomplides que ens fan rebutjar responsabilitats o promocions en previsió de les dificultats futures que imaginem ens suposarà per conciliar vida i feina, no donant-nos la possibilitat de lluitar per demostrar que l’entrega incondicional i la professionalitat no va lligada a les hores de presència. Però entre el que es pot arribar a guanyar i el que es pot arribar a perdre, escollim no guanyar.

També cal fer un exercici d’autocrítica: Hem d’assumir que algunes dones fan un flac favor a la seva professionalitat (i de rebot a la de la resta) en el moment que instrumentalitzen la seva condició de mare per reduir, no només la seva jornada (totalment lícit), sinó la seva implicació, responsabilitat i eficàcia, deixant de rendir a la feina emparant-se en un enganyós blindatge horari.

No deixa de ser cert que la condició de mare (malauradament no és 100% traslladable a la de pare) comporta una pèrdua de la disponibilitat, però matiso, la disponibilitat absoluta i improvisada (vici tan comú entre el nostre empresariat).
Per tant, el que sí hem de fer és iniciar a les nostres empreses, amb els nostres caps, al nostre lloc de treball, un debat real sobre l’organització del treball, sobre la productivitat i l’aportació de valor afegit, sobre treballar per objectius, sobre l’automotivació i la responsabilitat.

Així, potser, la propera vegada podrem escollir guanyar... i hi guanyarem tots. I parlant de guanyar, parlem de diners; perquè desenganyem-nos, els diners paguen temps, que és justament el que ens falta per dedicar-lo equilibradament a feina, família i espai personal (oci, formació, salut...), i el fet que la retribució de la dona sigui encara inferior a la de l’home fa més fàcil escollir qui treballa i qui es queda a casa. Al final, has de renunciar a alguna cosa: Hi ha  qui renuncia a família (molts homes tradicionalment és el que han fet), hi ha qui renuncia a carrera professional (moltes dones tradicionalment és el que han fet, fet que resta mil milions d'euros anuals al PIB català segons dades de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, i això sí que són diners!) i hi ha qui renuncia a temps personal; aquest és el veritable damnificat, perquè no vol renunciar a família, ni feina, i això sí que és decisió nostra.

No sé si hi ha una manera masculina o femenina de gestionar, el que sí hi ha és una manera arcaica o moderna, immobilista o inevitablement canviant i adaptativa, orientada a les hores de presència i la perpetuació de l’statu quo o orientada al talent (sigui femení o masculí), la consecució de resultats i l’excel·lència.

Però com que el primer i el segon fre, aparentment, no estan a les nostres mans i no és professional plantejar un problema sense col·laborar en la solució, comencem per trencar amb les barreres autoimposades perquè se’ns comenci a valorar per les nostres.

Sóc conscient en escriure aquestes línies que una bona part dels que tingueu la generositat de llegir-les, no hi estareu
d’acord. O, almenys, no n’estareu del tot.

Fa ja uns quants mesos, al començament de la davallada econòmica, els governs dels EUA i dels països de la CEE ens varen convèncer de la necessitat d’ajudar alguns bancs per tal d’evitar mals molt majors. Alhora es deixaren caure empreses com Lehman Brothers als EUA i algunes immobiliàries a Espanya i es va ajudar a salvar-ne, en canvi, algunes
del sector financer, la qual cosa potser va causar certa sensació d’arbitrarietat.

Poc temps després vèiem com el Govern espanyol i d’altres treien paquets d’ajudes extraordinàries per reactivar el sector de l’automòbil.

Evidentment en perjudici d’altres sectors, ja que els diners que la gent gasta en cotxes, els estalvia en d’altres «coses», però, és clar, potser aquestes «coses» no generen tants impostos que després serviran per ajudar les empreses del sector de l’automòbil. I així anar fent...

Pensant-ho bé, aquest sector és ben curiós: Domini absolut i ofec fins a límits increïbles dels proveïdors. Control i pressió altíssima sobre els concessionaris, als quals obliguen a comprar i matricular vehicles que no necessiten per tal
de complir determinades xifres.

Ajudes per a les inversions i per a la millora de les vendes. I tot i això, de cada quatre anys, tres perden diners. A vegades crec que molts directius d’aquestes multinacionals es varen agafar massa seriosament allò que és més important la quota de mercat que el marge!

Potser reduint un deu per cent la producció, vendrien a millor preu, guanyarien més diners i fins i tot contaminarien una mica menys.

Ah! I potser no caldria que els ajudéssim tant. Després ve el volcà. Companyies aèries bloquejades. Milers de passatgers sense poder volar... Què és el primer que diuen els governs? Que probablement s’hauran d’aprovar ajudes per aquestes
companyies. Recordo una vegada més que aquestes ajudes són amb diners nostres, els governs no paguen res, simplement decideixen on col·loquen els diners que prèviament ens han fet pagar. O sigui, que els directors d’aquestes companyies no han de preveure contingències, ja que si passen els ajudem.

Les companyies «terrenals», contràriament, si cau una nevada i hem d’estar aturades una setmana, hem d’omplir formularis i esperar. Esperar que tot s’oblidi i que no torni a nevar. Ara Grècia. Ara toca ajudar Grècia i acabar-nos d’arruïnar, amb el que segur que poc després ens hauran d’ajudar a nosaltres.

Arguments:

Crisi de l’euro, desconfiança dels mercats, pèrdua de confiança en d’altres països de la Zona Euro... Però el curiós del cas és que els ajuts a Grècia són per pagar uns venciments d’interessos bàsicament a bancs de França i Alemanya. O sigui, que els diners que es donin a Grècia no aniran a aquest país. Aniran a pagar interessos d’inversors, que atrets per
interessos més alts, van comprar aquest deute. O sigui, tot Europa ajudarà que els bancs francesos i alemanys cobrin.

És clar, davant aquest panorama la Sra.Merkel ha de fer cert teatre i fer veure que s’ho ha de pensar. Mentrestant, encara hi ha inversors que avui compren deute de Grècia, ja que davant el tres per cent de rendibilitat que donen els bons alemanys, és més atractiu cobrar tres o quatre vegades més. La qüestió és anar fent la bola més grossa, endeutar-se més i ja en parlarem.

Quant a la caiguda de l’euro, recordem que no fa gaires anys un euro valia bastant menys que un dòlar. I no passava res. Al contrari, les empreses exportadores estaven ben contentes.  Els nostres governants ens diuen que el deute d’Espanya no és preocupant, ja que el tant per cent sobre el PIB no és tan alt com el d’altres països. Quina enredada!

Quin invent aquest del tant per cent sobre el PIB! Em recorda aquells que es varen inventar allò de l’EBITDA, per tal que no es veiés la verdadera situació comptable de les empreses.

Allò important d’un deute no és el tant per cent sobre el PIB (en el cas d’una empresa seria com mesurar el deute amb el tant per cent sobre les vendes), si no compararlo amb el superàvit o dèficit (a les empreses seria com comparar-lo amb els beneficis). Ara em ve al cap aquell professor que, després de diverses sessions extraordinàries de finances, es va acomiadar formulant una doble pregunta que jo mai oblidaré: «Quant deus? .Quant guanyes?»

P.D. Per a aquells que creuen que em convencerien que és millor ajudar per tal d’evitar mals majors, els he de dir que potser sí, però en aquests casos seria imprescindible que els responsables dimitissin i els inhabilitessin per vida, i si cal demanar-los responsabilitats personals, com passa als administradors de les empreses que no fan bé els seus deures.

Per primera vegada, el Sr. Zapatero empren unes mesures que, tot i ser contraries a les que havia predicat fins ara, ens fan creure que es pren les coses seriosament.

El fet que la Comissió Europea i l'FMI afirmin que les mesures van en bona direcció significa que la telefonada d'Obama a Zapatero va fer efecte. Sembla clar un canvi de percepció dels problemes econòmics d'Espanya. Però que cregui que van en la bona direcció, no vol dir necessariament que hi estigui del tot d'acord. Son mesures improvisades i no ataquen d'arrel el problema, simplement el retallen. A mes, tenen assegurada la conflictivitat laboral que fins ara tant ha temut el president.

La veritable solució no passa per retallar els sous dels funcionaris, si no que s’ha de modificar tota la llei del funcionariat. Pretendre augmentar la productivitat (tal com se’ns demana a l’empresa privada) amb unes persones que no tenen cap risc en el seu lloc de treball, ni cap incentiu si son mes productives, es, com a mínim, molt complicat.

Pel que fa a la congelació de les pensions, a falta de tenir mes dades, em sembla una mica indecent, si a la vegada no es dona exemple suprimint alguns ministeris i altres organismes oficials clarament innecessaris. També caldria revisar quan ens costen els sindicats, partits politics i d’altres organitzacions, així com les pensions d’aquells que han tingut càrrecs públics.

Els pensionistes, son sens dubte, els que menys culpa tenen de l’actual situació. La rebaixa en inversions publiques es perillosa, ja que segons com s’apliqui pot ajudar a deprimir encara mes l’economia.

Crec que es molt mes important retallar despeses que no pas inversions. La supressió del xec nadó em sembla correcta, mentre que la revisió de la factura farmacèutica presenta una mostra de debilitat pel que fa a la variació del format dels medicaments, ja que no s'afronta el que podria ser una solució definitiva: el copagament de la sanitat. El cost de la sanitat publica al nostre país es insostenible.

Trobo positiu que no parli de moment de pujar impostos si no de reduir despeses, encara que veurem com acaba. Al mateix temps no s'ha dit res d'una reforma laboral que queda, de moment, pendent.

A tot això, no sabem com afectarà el finançament autonòmic, però ho podem intuir. Per acabar, crec que a partir d’ara totes les administracions hauran de tenir molta cura, i recordar allò que .a vegades son mes importants les formes que els fons., predicant amb l’exemple. Tots els missatges d’austeritat que es donin han d’estar acompanyats amb l’exemple de les persones en els seus llocs de responsabilitat. Pot ser així evitarem que hi hagi el mínim de conflictivitat a la societat.
 

Francesc Planas

Conseller Delegat de Prefabricats Planas

Membre de la Junta Directiva de Fòrum Carlemany

Veure Publicació al Diari de Girona

Darrerament he tingut la possibilitat, en diverses ocasions, de reunir-me amb diferents entitats del món social i econòmic com a President de Fòrum Carlemany, intentant transmetre (que no representar, ja que no és aquesta la meva missió com a President de Fòrum Carlemany) el sentir i el que en diferents reunions han transmès els empresaris i directius que en formem part.

Sovint penso que, tal com va intentar demostrar Hugh Everett, existeixen universos paral•lels, que alguns vivim en móns paral•lels que de tant en tant es comuniquen, com tantes vegades se n’ha fet ficció a la literatura o al cinema.

Sento a Ricard Fornesa en un esmorzar i responent a una pregunta directa (i com ell Emilio Botín del Santander, aquest a través d’anuncis i articles) que no donen crèdit perquè les empreses no en necessiten i no en demanen. Deu ser en el seu món d’empreses fantàstiques, grans, que totes van bé, i ara amb menys activitat i amb fons excedents ja no necessiten els bancs i caixes.

Salto de món i estic en els de les PIMEs, que representen més del 99% d’empreses i el 75% de l’ocupació (dades que no deuen haver canviat gaire amb la crisi). Estic amb empresaris i directius comentant què cal fer per millorar la competitivitat, augmentar les vendes, l’exportació... Però el principal i més urgent obstacle que tothom posa sobre la taula per resoldre, és el finançament, sobretot del circulant. És el que està trencant la cadena d’una activitat que ja comença a recuperar-se.

L’administració diu que té diners, l’ICO els vol fer arribar directament a les empreses saltant-se les entitats financeres que diuen que ja en tenen de diners, que el que necessiten és que algú cobreixi el risc. Deu ser complicat l’entramat d’aquest món ja que l’administració i a algunes de les grans i perfectes empreses els costa pagar el que ja és de les empreses de l’altre món, però el problema no és la liquiditat. I a més és un món perfecte, sense riscos; sembla que tot es fa bé.

I de cop em torno a trobar en el món imperfecte, però en el que estem esforçant-nos a pagar quan toca perquè sabem que és important perquè les coses funcionen al ritme correcte (més enllà que ara una llei ho reguli), i sobretot a optimitzar els processos per millorar la productivitat, tot necessari per sobreviure i poder recuperar-nos.
Tot i així hi ha moltes empreses que exporten a les que des del món perfecte els deuen un IVA que és seu. Però algun canal entre els dos móns no deu funcionar gaire bé i va amb retard; deu ser un d’aquells fenòmens que Everett no va aconseguir acabar d’explicar.

Torno a estar en una sala “paral•lela” amb discursos perfectes, on no sembla que puguem trobar una solució per poder finançar aquest IVA que ja hauria de ser de l’altre món, o les exportacions. És un món sense enganys amb tot sota control on aquestes coses que pot costar ficar-les en un marc totalment tancat no es poden fer o pot costar massa i no val la pena.

I torno al meu món. En el món petit ens cal treballar esforçant-nos, col•laborant, cooperant per tal d’avançar vigilants amb els riscos de tota mena que existeixen, ja que en aquest món real les fórmules i els ràtios no ho expliquen tot, i els marcs a vegades no tanquen del tot.

Però encara no he descobert on està la connexió entre els móns per mirar d’establir-hi una comunicació que permeti apropar-los. El que sí sabem és que no tenim més remei que connectar-los, ja que sinó podria representar la fi de tos dos móns; pel que sembla depenen un de l’altre, s’alimenten mútuament tot i que molts encara no ho han descobert.

Cal que treballem a trobar solucions ràpides, que seran imperfectes i haurem d’anar polint, per anar donant sortida als problemes urgents que tenim per recuperar-nos el més ràpidament possible. I en aquesta feina hi estem implicats tots, no podem esperar que ningú no ens la faci. Cal que ens hi posem, a més a mñes del que estem fent cadascú dins de casa, de l’empresa.
 

 20/03/10 02:00 - GIRONA - IMMA BOSCH

Tasques de reparació d'una línia elèctrica malmesa pel temporal de neu a la zona de Vilablareix. Foto: LLUÍS SERRAT.

1

Notícies relacionades

• El conseller Nadal admet que la resposta del govern no va estar a l'altura en la crisi de les nevades

En una reunió amb directius d’empreses, celebrada a inicis del 2008, el moderador ens va preguntar la impressió sobre la durada de la crisi que encetàvem. L’opinió encertada de quasi tothom era que duraria dos anys o més. La meva era que avui el món gira més ràpid, i probablement amb un any hauríem sortit d’aquest huracà. Dit això, quasi no caldria dir que no tinc ni idea de quant en sortirem, però tots sabem que en sortirem, i per tant probablement no podem dedicar tot el temps només a sobreviure, és fonamental plantejar-nos com estarà la nostra empresa en aquell moment.

Diuen que tota crisi és plena de grans oportunitats. No conec ningú que estigui content d’haver passat (o estar passant) un moment així, però veiem que hi ha dos tipus d’empreses diferenciades per l’actitud.

Unes van a remolc, sempre hi ha algú altra que tria la música per ells. Quant el que toca és “Xina” i “Innovar”, tots a ballar aquest so. Per cert, per aquestes: hi ha molts compositors (o gurus) que preparen nous CD’s; aviat la música serà “Àfrica” i “Emprendre”; no sé si en vendran tants, però venen amb igual força.

El segon grup, són aquelles que sempre fan deures, sempre pensen a curt a mig i a llarg termini, sempre fan plans, i sempre els revisen, sempre els modifiquen, sempre s’ho qüestionen tot però són oberts a escoltar a altres i molt poques vegades els sents queixar-se. És gratificant parlar amb ells en moments com ara. Saben que vivim dins una “Termomix” on tot gira molt ràpid, però tenen la visió clara i saben que com més grans els problemes que superen més reforçats en surten.

Algunes són empreses que s’ho estan passant malament, però són guanyadores, sortiran més fortes, aprofiten el moment per reinventar-se, per reajustar-se per expandir-se o per contreure’s, per aliar-se o per fusionar-se.

Altres tenien reserves fortes i han hivernat durant aquest temps, no han fet rés, i no han tingut gaires dificultats per passar aquest temps, però penso que s’han debilitat, fins i tot per algunes, l’hivern ha estat tan llarg que no l’han superat.

Les guanyadores solen tenir equips forts; queda molt bé dir que el principal actiu de l’empresa és l’equip humà, però ara es veu si és així o no, perquè una empresa la dirigeixen uns pocs, però la fan forta tot un col•lectiu que comparteix valors, i que encara que amb algunes baixes la seva gent és el motor de l’empresa.

En els últims mesos he sentit unes quantes vegades, empresaris que començaven una frase dient: “el meu pare sempre em deia...” i a continuació una explicació que era sentit comú injectat a les venes. Durant els anys “prehuracà”, pot ser havíem deixat de tocar de peus a terra i pot ser ens haurà valgut la pena aquesta mala (?) època, perquè en sortiran empreses molt més fortes, o pot ser no... (sobretot si fem cas a l’encert de les meves prediccions).
 

Ja s’ha dit molt, però voldria recordar un cop més que hem estat vivent durant dècades, “tota la vida”, acostumats a un context econòmic gairebé sempre favorable, i sempre en creixement, en major o menor mesura. Els darrers lustres, a més, la bombolla immobiliària, que tanta gent i institucions suposadament informades donaven per fet que era cuirassada i impertorbable, ha dissimulat els dèficits de productivitat del sector industrial espanyol i ha fet que el PIB de l’Estat augmentés de forma sostinguda, encara que no sempre sostenible.
 

I tampoc no descobreixo res si dic que aquest creixement a redós del qual hem florit i fruitat tots plegats –empreses, treballadors, consumidors, el propi Estat recaptador, s’ha basat, bombolla a banda, en un increment de la productivitat –en termes històrics- en molt bona mesura lligat sobretot a avenços tecnològics, desvinculats de la força de treball. Sense un increment proporcional dels salaris dels treballadors – que son al cap i a la fi els consumidors - com s’ha pogut assolir un increment del consum capaç de sostenir aquest creixement del PIB tan vigorós?

A base de crèdit. Crèdit sostingut, però insostenible.

Crèdit. Les paraules, més enllà d’accepcions economicistes, tenen un valor i un significat original. Busco al diccionari:

Crèdit:
1 m. [LC] Confiança que inspira la veracitat d’algú o d’alguna cosa. Donar crèdit a una notícia. Ell em mereix tot el crèdit.
2 1 m. [LC] Confiança que inspira la solvència d’algú. És un comerciant que té molt de crèdit.

El crèdit és bàsicament això, confiança, i dir que la crisi actual és una crisi de confiança –traduïda en una manca de crèdit monetari- no és jugar amb les paraules, és anar a l’arrel del problema.

Sense confiança no hi ha futur, i és per això que crec que és imprescindible en aquest moment entendre en qui i en què hem de dipositar la nostra confiança a partir d’ara. Com hem de construir el futur dels nostres fills, dels nostres néts? Podem creure en aquells que ja comencen a dir que per sort la tempesta ja ha passat i que ens conviden a seguir com fins fa poc, allò que en diríem el “bussiness as usual”? O per contra hem de fer cas dels qui ens diuen que la crisi que hem viscut fins ara és només l’aperitiu, i que la veritable crisi, sistèmica, energètica, encara està per venir?

Minar la confiança, no ja d’una persona sinó pitjor encara, d’una generació sencera, vol dir comprometre seriosament la possibilitat que neixin iniciatives empresarials, de negoci, d’inversió, etc. No pas enteses com a mer joc especulatiu, sinó com a honesta aposta pel futur, com a fe en les possibilitats de les persones, en el sentit més profund. I és en aquest sentit que crec que aquest sotrac que estem vivint està afectant i afectarà fins a tres generacions diferents.

D’una banda la meva generació, nascuda en els 50 i crescuda en la millora constant, que ha après probablement que l’esforç de molts anys es pot veure compromès i fins i tot an.nulat per unes conjuntures i unes dinàmiques que ens semblen allunyades de la nostra realitat i molt sovint, fora del nostre control. En aquest cas m’atreviria a dir que la crisi esdevé en alguna mesura personal: ens demanem si ha valgut la pena invertir totes les nostres energies i el nostre temps (a costa sovint de la nostra dimensió personal, de la família i dels amics), en un projecte que de cop apareix feble i insegur.

En segon lloc penso en la generació dels que ara tenen entre 35 i 45 anys: treballadors que veuen com el terreny de joc en el que es movien canvia a un ritme trepidant, i molt sovint es perden pel camí la seguretat, la capacitat de projectar, i la fe en el demà tal com estaven acostumats a entendre-les fins fa quatre dies.

I finalment els joves que a dia d’avui estan preparant-se pel món real de l’empresa i del treball, un univers que ara més que mai fa por i genera més que res, molta desconfiança. Crec que seria trist que es repleguessin, com a generació, refugiant-se en ells mateixos, en la formació i l’estudi perpetus per cercar-hi una forma de seguretat que no trobaran certament en l’empresa. Necessitem joves que empenyin des de baix, també. D’ells, però, em sembla que sorgeixen preguntes tot sovint inquietants: cal comprometre’s per engegar un projecte, creure-hi, donar-ho tot perquè es faci realitat i prosperi? En altres paraules: val la pena “tirar-se a la piscina” i ser emprenedor, en aquest context? Què en serà demà del meu esforç d’avui? Quins coneixements es necessiten en aquest nou context que es perfila dia a dia? Què fa falta saber? Com ens hem de preparar?

No tinc respostes certes, cap que no passi per treballar des de l’empresa de forma rigorosa i sobretot responsable, per bastir uns fonaments fiables, alhora sòlids i resistents, que restableixin les ganes d’emprendre. No pas contribuir a refer el miratge irresponsable del crèdit infinit que ens ha dut fins aquí, sinó restablir una confiança, deixeu-m’ho dir, en la que puguem confiar.

En aquests moments amb la brúixola malmesa, romanen valors que amb total seguretat són ingredients essencials perquè tots retrobem aquesta confiança perduda: la qualitat dels nostres productes; l’excel•lència en el servei als clients; la humanitat en el tracte amb els treballadors; l’eficiència en l’ús dels recursos i de les energies; la transparència en les relacions entre empreses; les sinèrgies amb el sector públic. A manca de un receptari exhaustiu, cal que apostem fort per aquests ingredients. Potser no són suficients, però són sens dubte necessaris. Imprescindibles.

Josep Planas
Espa Group
Desembre 2009
 

07/12/09 02:00 - Girona - M.C

Girona El Fòrum Carlemany i la Fundació Jaume Casademont han signat un conveni de col·laboració per promoure i potenciar «tot allò que tingui a veure amb l'aproximació a l'excel·lència en la gestió empresarial i la millora continuada de les empreses i de les seves persones», segons s'indica en un comunicat. Totes dues entitats difondran les activitats que poden estar organitzades de manera conjunta o per separat entre els seus associats. El conveni es va signar en un acte al Parc Científic i Tecnològic.
 

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/111973.html 

El Fòrum Carlemany i la Fundació Jaume Casademont han tancat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure i potenciar tot allò que tingui a veure amb l’aproximació a l’excel·lència en la gestió empresarial i la millora contínua de les empreses, així com la de les seves persones. A la imatge, Teresa Ruhí, presidenta de la Fundació Jaume Casademont, i Marc Sansalvadó, president del Fòrum Carlemany.

Un 73% de les empreses recollides en un estudi d'àmbit gironí van aplicar mesures per reduir costos de personal

ACN // 23.11.2009 // 11.46 h Ref. 517111

Girona (ACN).- Un 73% de les 26 empreses recollides en el IV estudi retributiu fet a les comarques gironines i
l'àrea d'influència van aplicar mesures per reduir els costos de personal durant el 2008 i 2009. Entre les més
utilitzades, destaquen la suspensió temporal de contractes i l'amortització de llocs de treball. Per alta banda,
s'observa un augment de la presència de dones en càrrecs directius, passant del 15% l'any 2007 a un 23%
actualment, així com un increment de la formació en horari laboral, d'un 23% a un 45%. Aquestes són algunes
de les dades donades a conèixer aquest dilluns per Eurogrup Consulting, l'empresa que ha elaborat l'estudi per
encàrrec del Fòrum Carlemany.

Un 73% de les empreses recollides en un estudi d'àmbit gironí van aplicar mesures per reduir costos de personal
ACN
Girona
Ult. Act. 23/11/2009 11:11

Un 73% de les 26 empreses recollides en el IV estudi retributiu fet a les comarques gironines i l'àrea d'influència van aplicar mesures per reduir els costos de personal durant el 2008 i 2009. Entre les més utilitzades, destaquen la suspensió temporal de contractes i l'amortització de llocs de treball. Per alta banda, s'observa un augment de la presència de dones en càrrecs directius, passant del 15% l'any 2007 a un 23% actualment, així com un increment de la formació en horari laboral, d'un 23% a un 45%. Aquestes són algunes de les dades donades a conèixer aquest dilluns per Eurogrup Consulting, l'empresa que ha elaborat l'estudi per encàrrec del Fòrum Carlemany.

Aquest estudi es fa amb caràcter bianual des de l'any 2003 i inclou un anàlisi de la mostra de les empreses participant i un anàlisi extens de les polítiques de recursos humans comparades amb els anys anteriors. En aquest últim estudi, s'ha comptat amb la participació de 26 empreses, amb dades analitzades sobre una mostra de 5.259 treballadors. La facturació mitja de les empreses recollides és de 55 MEUR per l'any 2008 i 249 treballadors de mitjana. Els sectors més representants són l'alimentari, el metal•lúrgic i les arts gràfiques, amb un 57% de la mostra, seguit pel sector químic i d'altres com ara el comerç, distribució, indústria, transports i logística, construcció, farmacèutic, tèxtil, moda i complements.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/un_73_de_les_empreses_recollides_en_un_estudi_d_ambit_gironi_van_aplicar_mesures_per_reduir_costos_79052.php
 

Un 73% de les 26 empreses recollides en el IV estudi retributiu fet a les comarques gironines i l'àrea d'influència van aplicar mesures per reduir els costos de personal durant el 2008 i 2009.

ACN Entre les més utilitzades, destaquen la suspensió temporal de contractes i l'amortització de llocs de treball. Per alta banda, s'observa un augment de la presència de dones en càrrecs directius, passant del 15% l'any 2007 a un 23% actualment, així com un increment de la formació en horari laboral, d'un 23% a un 45%. Aquestes són algunes de les dades donades a conèixer aquest dilluns per Eurogrup Consulting, l'empresa que ha elaborat l'estudi per encàrrec del Fòrum Carlemany.

Aquest estudi es fa amb caràcter bianual des de l'any 2003 i inclou un anàlisi de la mostra de les empreses participant i un anàlisi extens de les polítiques de recursos humans comparades amb els anys anteriors. En aquest últim estudi, s'ha comptat amb la participació de 26 empreses, amb dades analitzades sobre una mostra de 5.259 treballadors. La facturació mitja de les empreses recollides és de 55 MEUR per l'any 2008 i 249 treballadors de mitjana.

Els sectors més representants són l'alimentari, el metal•lúrgic i les arts gràfiques, amb un 57% de la mostra, seguit pel sector químic i d'altres com ara el comerç, distribució, indústria, transports i logística, construcció, farmacèutic, tèxtil, moda i complements.

Pel que fa a l'informe retributiu, aquest analitza un total de 120 llocs de treball, que van des de la direcció general fins al col•lectiu d'operaris, agrupats en 13 àrees: direcció general, serveis organitzatius, àrea financera, àrea de recursos humans, sistemes d'informació, àrea de màrqueting, àrea comercial, àrea de serveis client i àrea logística i de compres.

Algunes de les dades més rellevants

Un 73% de les empreses de la mostra han aplicat mesures per reduir els costos de personal durant el 2008 i 2009. Entre les més utilitzades, destaquen la suspensió temporal de contractes i l'amortització de llocs de treball, per l'elevat impacte que ha suposat a la plantilla. Així, un 5% de les empreses han optat per la primera mesura, que ha tingut un impacte del 70% de la plantilla, mentre que un 32% de les empreses han optat per l'amortització de llocs de treball amb un impacte del 13% a la plantilla. Altres mesures utilitzades, com ara les jubilacions i prejubilacions, en un 14% i un 27% respectivament, han tingut impactes menors al total de treballadors i han afectat un 2% i un 4% de la plantilla.

Pel que fa a la taxa de baixes voluntàries, aquesta ha disminuït un 3% respecte l'any 2006, mentre que la taxa d'acomiadaments ha augmentat en un 3,3%. A nivell d'absentisme laboral, la taxa se situa en un 4,8% dels treballadors, un 0,4% més que l'any 2006, i la previsió és que l'any que ve baixi fins al 3,8%. La causa principal continua essent la malaltia, si bé la baixa de maternitat ha crescut en els últims dos anys i ha passat d'un 8% a un 11%.

Destaca també el predomini de la contractació fixa, en un 91,4%, amb un clar descens de l'eventualitat i la contractació temporal durant el 2009. Als col•lectius on hi ha hagut una major davallada ha estat en les categories de xofers, tècnics i administratius.

Més dones en càrrecs

Dels 5.259 treballadors representats de la mostra, el 62% són homes i el 38% són dones. Aquest últim grup ha vist créixer la seva presència dins l'estructura de l'empresa en ujn 4,6% respecte l'any 2007 i en el cas dels càrrecs directius a mans de dones, aquests han passat d'un 15% l'any 2007 a un 23% actualment. Una altra de les novetats d'aquest any és que també han augmentat la seva presència en comandaments intermitjos i en l'àrea tècnica. Per contra, els homes s'han estancat en gairebé totes els col•lectius menys a l'àrea d'administratius, on ha crescut. En els últims anys, també ha augmentat el col•lectiu d'operaris a les empreses en detriment dels tècnics.

Si ens fixem en les retribucions, observem que el 95% de les empreses recollides aplica una retribució variable als seus treballadors i aquesta ha augmentat respecte altres anys. On es veu més clarament és en els operaris, que ha passat d'un 17% de la retribució total de l'any 2007 a un 39% aquest any.

A nivell d'horaris, s'observa un important augment de la flexibilitat en l'entrada i sortida. Si l'any 2005 eren un 37% les empreses que aplicaven mesures en aquest àmbit, el percentatge ha crescut fins a un 72% en l'actualitat. Destaca també l'augment de la formació en horari laboral, que ha passat del 23% de les empreses fa dos anys a un 45%

http://www.emporda.info/economia/2009/11/23/economia-tres-quatre-empreses-reduit-costos-personal/61043.html

La crisi econòmica ha obligat les empreses gironines a estrènyer-se el cinturó, i la de personal és una de les partides que han reestructurat. Segons un estudi entre les principals indústries de la demarcació, el 73% de les empreses han aplicat algun tipus de mesura per reduir els costos de personal, des de suspensions temporals de contractes, passant per jubilacions o prejubilacions, a acomiadaments. Aquestes xifres van ser presentades ahir pel Fòrum Carlemany, que reuneix les 80 empreses més importants de la demarcació, la majoria de les quals, dels sectors de l'alimentació, les arts gràfiques i la metal•lúrgia.

"Els tipus de mesures que més s'han aplicat per a la reducció de costos són els acomiadaments, tant objectius com improcedents, les jubilacions i prejubilacions, i la rescissió de contractes temporals" va explicar un dels autors de l'estudi, Francesc Barrientos.

En xifres, la despesa mitjana del capítol de personal en les empreses estudiades s'ha situat aquest any en 8,6 milions d'euros, mig milió d'euros menys que l'any anterior, i una xifra pràcticament calcada a la del 2007.

Menys vendes, més benefici
Per fer aquest estudi, que té caràcter bianual, s'ha comptat amb la participació de 26 empreses gironies, que van tenir una facturació mitjana de 55 milions d'euros el 2008 i una mitjana de 249 treballadors cadascuna. Segons l'informe, la xifra de negoci el 2009 serà prop d'un 5% inferior a la de l'any anterior, mentre que el benefici mitjà (abans d'impostos) se situarà en 1,2 milions d'euros, per sobre del milió de l'exercici precedent, i lluny de la mitjana de dos milions.
Dels 5.259 treballadors representats de la mostra, el 62% són homes i el 38% són dones. Aquest últim grup ha vist créixer la seva presència dins l'estructura de l'empresa en un 4,6% respecte de l'any 2007 i, en el cas dels càrrecs directius a mans de dones, aquests han passat d'un 15% l'any 2007 a un 23% actualment. Una altra de les novetats en l'estudi d'aquest any és que també han augmentat la seva presència en comandaments intermedis i en l'àrea tècnica. Per contra, els homes s'han estancat en gairebé tots els col•lectius menys a l'àrea d'administratius, on han crescut. En els últims anys, també ha augmentat el col•lectiu d'operaris a les empreses en detriment dels tècnics.

Si ens fixem en les retribucions, observem que el 95% de les empreses recollides apliquen una retribució variable als seus treballadors i aquesta ha augmentat respecte d'altres anys. On es veu més clarament és en els operaris, que han passat d'un 17% de la retribució total de l'any 2007 a un 39% aquest any.

Pel que fa a horaris, s'observa un important augment de la flexibilitat en l'entrada i sortida. Si l'any 2005 eren un 37% les empreses que aplicaven mesures en aquest àmbit, el percentatge ha crescut fins a un 72% en l'actualitat. Destaca també l'augment de la formació en horari laboral, que ha passat del 23% de les empreses fa dos anys a un 45%.

http://www.diaridegirona.cat/economia/2009/11/24/73-grans-induacutestries-girona-han-afrontat-reduccioacute-plantilla/371663.html 
 

Els costos de personal s'han reduït, en el marc del context econòmic actual. Un 73% de 25 empreses que inclou el IV Estudi Retributiu fet a les comarques gironines han aplicat diferents mesures, sobretot en el darrer any, com són suspensió de contractes temporals, acomiadaments i prejubilacions, i la taxa d'acomiadaments ha augmentat un 3,3%. L'estudi també posa de manifest que el 68% de les empreses tenen implantat un sistema d'horari flexible, majoritàriament centrat en l'horari d'entrada i sortida dels treballadors, i que hi ha hagut una evolució positiva de les polítiques de flexibilitat laboral, ja que mentre el 2005 només un 37% d'empreses les aplicava, actualment són un 72%. Les empreses que han format part de la mostra representen 5.259 treballadors.

Una dada rellevant és la reducció de costos de personal aplicada pel la majoria de les empreses. Un 5% han optat per la suspensió de contractes temporals per fer aquesta reducció, mentre que un 32% han amortitzat llocs de treball. Altres mesures utilitzades, com les jubilacions i prejubilacions, han afectat entre el 2 i el 4% de la plantilla.
Pel que fa a les taxes de baixes voluntàries, ha disminuït un 3% respecte al 2006, mentre que la taxa d'acomiadaments ha pujat un 3,3%.

Flexibilitat laboral
En l'apartat d'horaris, s'observa un important augment de la flexibilitat en l'entrada i sortida dels treballadors. Mentre que l'any 2005 eren un 37% les empreses que aplicaven mesures de flexibilitat laboral, el percentatge ha crescut ara fins al 72%. Destaca també l'augment de la formació en horari laboral, que ha passat del 23% de les empreses fa dos anys a un 45%. L'estudi, que ha estat elaborat per Eurogrup

Consulting per encàrrec del Fòrum Carlemany, es fa cada dos anys des del 2003 i inclou una anàlisi exhaustiva de la mostra d'empreses que hi participen i de les polítiques de recursos humans, comparades amb les d'anys anteriors.
Les empreses que han format part de la mostra tenen una facturació mitjana de 55 milions d'euros. Un 39% de les empreses que han participat en la mostra tenen entre 50 i 150 treballadors, un 30% entre 150 i 300, i un 22% de les empreses tenen entre 300 i 750 treballadors.

El Fòrum Carlemany agrupa una vuitantena d'empreses de les comarques gironines i també de les àrees que van des del Vallès fins a la Catalunya del Nord. El Fòrum Carlemany va néixer a Girona l'any 2003 impulsat per un grup d'empreses amb l'objectiu de sumar esforços per una millora empresarial. L'estudi es porta a terme des dels inicis de la creació d'aquest ens.

91,4%.
De contractació fixa.
A les empreses destaca el predomini de contractació fixa, amb un clar descens de la temporal durant el 2009. Als col•lectius on hi ha hagut més baixada de contractació temporal ha estat en les categories de xofers, tècnics i administracions, segons s'indica en el treball.

4,8%.
Absentisme laboral.
Aquesta és la taxa a la qual es va situar l'absentisme laboral durant el 2008, un 0,4% més que l'any 2006, quan es va elaborar el darrer estudi. Tot i això, ahir es va anunciar que la previsió que es fa és que aquest any 2009, la taxa disminueixi fins al 3,8%.

Sectors diversos
La mostra d'empreses que han participat en l'estudi és de diferents sectors empresarials i força representativa, ja que inclou empreses de relleu en el sector econòmic gironí. Aquest estudi es presenta cada dos any i es demana confidencialitat en determinades dades i en els noms dels que hi participen. Els resultats generals, però, es fan públics per deixar constància de l'evolució d'un fotografia que es modifica amb el temps, en funció de la situació econòmica i social de cada moment.
En termes globals, els sectors més representats a l'estudi són l'alimentari, el metal•lúrgic i les arts gràfiques (amb un 57% de la mostra), seguides del sector químic i altres, com són el comerç, la distribució, la indústria, el transport i la logística, la construcció, el sector farmacèutic, el tèxtil, i el de moda i complements. Algunes de les empreses participen cada dos anys en l'estudi impulsat pel Fòrum Carlemany, mentre que n'hi ha algunes que s'hi han afegit per primera vegada. Les dades es comparen en el context de la mostra global.

Més retribució variable
M.C
El 95% de les empreses de la mostra apliquen una retribució variable als seus treballadors que ha augmentat respecte a altres anys, sobretot en els col•lectius de directius i operaris. Per a aquest darrer col•lectiu, la retribució variable ha passat a representar del 17% de la retribució total l'any 2007 a un 39% aquest any. La retribució en espècie també s'utilitza en un 86% de les empreses de la mostra, sobretot en els col•lectius de directius, comercials i càrrecs intermedis. L'increment dels sous va ser d'un 4,8% de mitjana el 2008 i la previsió és d'un 3,8% el 2009. Les empreses es plantegen que si hi ha deflació (baixada de l'índex de preus) l'increment podria arribar a ser zero, però, segons l'estudi, majoritàriament mantenen que no s'abaixarien els sous o que es mantindria la puja. Només un 5% d'empreses diuen que aplicarien una reducció.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/107543-un-estudi-constata-que-el-73-dempreses-opten-per-reduir-costos-de-personal.html
 

La presència de les dones guanya terreny en les estructures de les empreses de les comarques gironines. En el cas dels càrrecs directius, les dones han passat d'un 15% l'any 2007 a un 23% actualment. La seva presència en comandaments intermedis també ha augmentat, de la mateixa manera que també s'ha estès en l'àrea tècnica. Les dades es van presentar en un acte a l'hotel AC Palau de Bellavista de Girona, que va tenir l'assistència de representants de les empreses participants.

Dels 5.259 treballadors que sumen les 25 empreses incloses en la mostra de l'estudi, el 62% són homes i el 38% són dones. La presència de les dones ha crescut en les empreses, concretament un 4,6% en relació amb les dades obtingudes a partir del treball

elaborat l'any 2007. Tot i això, encara continua sent minoritària en relació amb el nombre d'homes.
Una dada que posa de manifest l'estudi és que el 2007 la presència de dones havia disminuït en relació amb anys anteriors i que, en canvi, actualment la tendència s'ha invertit, encara, però, lluny d'igualar la masculina.
Pel que fa a les dones que ocupen càrrecs directius, s'ha passat del 15% l'any 2007 al 23%. El nombre de dones que ocupen càrrecs intermedis a les empreses també s'ha incrementat i també la presència de dones als llocs tècnics de les empreses.

En relació amb la contractació de càrrecs directius, tant pel que fa a homes com a dones, es posa de manifest en l'estudi que en el 93% dels casos estan contractats en règim de la seguretat social, mentre que en el 7% ho estan en règim d'autònoms.

L'informe analitza també 120 llocs de treball, des de la direcció general fins al col•lectiu d'operaris, agrupats en tretze àrees diferents, que formen part de l'estructura organitzativa de les empreses analitzades.

Més homes a l'àrea administrativa

El percentatge d'homes que hi ha a les empreses de la mostra s'ha estancat en diferents col•lectius de les empreses, però en l'àrea administrativa ha crescut. En els últims anys, també ha augmentat el col•lectiu d'operaris a les empreses en detriment dels tècnics. Aquestes dades, que ahir van fer públiques els responsables d'Eurogrup Consulting, posen de manifest l'evolució registrada pels diferents col•lectius dins les estructures de les empreses i també la presència dels homes i les dones. També es van presentar dades sobre l'evolució retributiva dels diferents col•lectius.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/107556-les-dones-guanyen-terreny-en-els-carrecs-directius-i-intermedis-i-tambe-a-les-arees-tecniques.html  
 

Un 73% de les 26 empreses recollides en el IV estudi retributiu fet a les comarques gironines i l'àrea d'influència van aplicar mesures per reduir els costos de personal durant el 2008 i 2009.
Entre les més utilitzades, destaquen la suspensió temporal de contractes i l'amortització de llocs de treball. Per alta banda, s'observa un augment de la presència de dones en càrrecs directius, passant del 15% l'any 2007 a un 23% actualment, així com un increment de la formació en horari laboral, d'un 23% a un 45%. Aquestes són algunes de les dades donades a conèixer aquest dilluns per Eurogrup Consulting, l'empresa que ha elaborat l'estudi per encàrrec del Fòrum Carlemany.

Aquest estudi es fa amb caràcter bianual des de l'any 2003 i inclou un anàlisi de la mostra de les empreses participant i un anàlisi extens de les polítiques de recursos humans comparades amb els anys anteriors. En aquest últim estudi, s'ha comptat amb la participació de 26 empreses, amb dades analitzades sobre una mostra de 5.259 treballadors. La facturació mitja de les empreses recollides és de 55 MEUR per l'any 2008 i 249 treballadors de mitjana.
Els sectors més representants són l'alimentari, el metal•lúrgic i les arts gràfiques, amb un 57% de la mostra, seguit pel sector químic i d'altres com ara el comerç, distribució, indústria, transports i logística, construcció, farmacèutic, tèxtil, moda i complements.

Pel que fa a l'informe retributiu, aquest analitza un total de 120 llocs de treball, que van des de la direcció general fins al col•lectiu d'operaris, agrupats en 13 àrees: direcció general, serveis organitzatius, àrea financera, àrea de recursos humans, sistemes d'informació, àrea de màrqueting, àrea comercial, àrea de serveis client i àrea logística i de compres.

Algunes de les dades més rellevants

Un 73% de les empreses de la mostra han aplicat mesures per reduir els costos de personal durant el 2008 i 2009. Entre les més utilitzades, destaquen la suspensió temporal de contractes i l'amortització de llocs de treball, per l'elevat impacte que ha suposat a la plantilla. Així, un 5% de les empreses han optat per la primera mesura, que ha tingut un impacte del 70% de la plantilla,

mentre que un 32% de les empreses han optat per l'amortització de llocs de treball amb un impacte del 13% a la plantilla. Altres mesures utilitzades, com ara les jubilacions i prejubilacions, en un 14% i un 27% respectivament, han tingut impactes menors al total de treballadors i han afectat un 2% i un 4% de la plantilla.

Pel que fa a la taxa de baixes voluntàries, aquesta ha disminuït un 3% respecte l'any 2006, mentre que la taxa d'acomiadaments ha augmentat en un 3,3%. A nivell d'absentisme laboral, la taxa se situa en un 4,8% dels treballadors, un 0,4% més que l'any 2006, i la previsió és que l'any que ve baixi fins al 3,8%. La causa principal continua essent la malaltia, si bé la baixa de maternitat ha crescut en els últims dos anys i ha passat d'un 8% a un 11%.
Destaca també el predomini de la contractació fixa, en un 91,4%, amb un clar descens de l'eventualitat i la contractació temporal durant el 2009. Als col•lectius on hi ha hagut una major davallada ha estat en les categories de xofers, tècnics i administratius.

Més dones en càrrecs

Dels 5.259 treballadors representats de la mostra, el 62% són homes i el 38% són dones. Aquest últim grup ha vist créixer la seva presència dins l'estructura de l'empresa en ujn 4,6% respecte l'any 2007 i en el cas dels càrrecs directius a mans de dones, aquests han passat d'un 15% l'any 2007 a un 23% actualment. Una altra de les novetats d'aquest any és que també han augmentat la seva presència en comandaments intermitjos i en l'àrea tècnica. Per contra, els homes s'han estancat en gairebé totes els col•lectius menys a l'àrea d'administratius, on ha crescut. En els últims anys, també ha augmentat el col•lectiu d'operaris a les empreses en detriment dels tècnics.
Si ens fixem en les retribucions, observem que el 95% de les empreses recollides aplica una retribució variable als seus treballadors i aquesta ha augmentat respecte altres anys. On es veu més clarament és en els operaris, que ha passat d'un 17% de la retribució total de l'any 2007 a un 39% aquest any.

A nivell d'horaris, s'observa un important augment de la flexibilitat en l'entrada i sortida. Si l'any 2005 eren un 37% les empreses que aplicaven mesures en aquest àmbit, el percentatge ha crescut fins a un 72% en l'actualitat. Destaca també l'augment de la formació en horari laboral, que ha passat del 23% de les empreses fa dos anys a un 45%

http://www.naciodigital.cat/gironainfo/noticia/11092/empreses/gironines/redueixen/costos/personal
 

ACN Entre les més utilitzades, destaquen la suspensió temporal de contractes i l'amortització de llocs de treball. Per alta banda, s'observa un augment de la presència de dones en càrrecs directius, passant del 15% l'any 2007 a un 23% actualment, així com un increment de la formació en horari laboral, d'un 23% a un 45%. Aquestes són algunes de les dades donades a conèixer aquest dilluns per Eurogrup Consulting, l'empresa que ha elaborat l'estudi per encàrrec del Fòrum Carlemany.

Aquest estudi es fa amb caràcter bianual des de l'any 2003 i inclou un anàlisi de la mostra de les empreses participant i un anàlisi extens de les polítiques de recursos humans comparades amb els anys anteriors. En aquest últim estudi, s'ha comptat amb la participació de 26 empreses, amb dades analitzades sobre una mostra de 5.259 treballadors. La facturació mitja de les empreses recollides és de 55 MEUR per l'any 2008 i 249 treballadors de mitjana.

Els sectors més representants són l'alimentari, el metal•lúrgic i les arts gràfiques, amb un 57% de la mostra, seguit pel sector químic i d'altres com ara el comerç, distribució, indústria, transports i logística, construcció, farmacèutic, tèxtil, moda i complements.

Pel que fa a l'informe retributiu, aquet analitza un total de 120 llocs de treball, que van des de la direcció general fins al col•lectiu d'operaris, agrupats en 13 àrees: direcció general, serveis organitzatius, àrea financera, àrea de recursos humans, sistemes d'informació, àrea de màrqueting, àrea comercial, àrea de serveis client i àrea logística i de compres.

Algunes de les dades més rellevants

Un 73% de les empreses de la mostra han aplicat mesures per reduir els costos de personal durant el 2008 i 2009. Entre les més utilitzades, destaquen la suspensió temporal de contractes i l'amortització de llocs de treball, per l'elevat impacte que ha suposat a la plantilla. Així, un 5% de les empreses han optat per la primera mesura, que ha tingut un impacte del 70% de la plantilla, mentre que un 32% de les empreses han optat per l'amortització de llocs de treball amb un impacte del 13% a la plantilla. Altres mesures utilitzades, com ara les jubilacions i prejubilacions, en un 14% i un 27% respectivament, han tingut impactes menors al total de treballadors i han afectat un 2% i un 4% de la plantilla.

Pel que fa a la taxa de baixes voluntàries, aquesta ha disminuït un 3% respecte l'any 2006, mentre que la taxa d'acomiadaments ha augmentat en un 3,3%. A nivell d'absentisme laboral, la taxa se situa en un 4,8% dels treballadors, un 0,4% més que l'any 2006, i la previsió és que l'any que ve baixi fins al 3,8%. La causa principal continua essent la malaltia, si bé la baixa de maternitat ha crescut en els últims dos anys i ha passat d'un 8% a un 11%.

Destaca també el predomini de la contractació fixa, en un 91,4%, amb un clar descens de l'eventualitat i la contractació temporal durant el 2009. Als col•lectius on hi ha hagut una major davallada ha estat en les categories de xofers, tècnics i administratius.

Més dones en càrrecs

Dels 5.259 treballadors representats de la mostra, el 62% són homes i el 38% són dones. Aquest últim grup ha vist créixer la seva presència dins l'estructura de l'empresa en ujn 4,6% respecte l'any 2007 i en el cas dels càrrecs directius a mans de dones, aquests han passat d'un 15% l'any 2007 a un 23% actualment. Una altra de les novetats d'aquest any és que també han augmentat la seva presència en comandaments intermitjos i en l'àrea tècnica. Per contra, els homes s'han estancat en gairebé totes els col•lectius menys a l'àrea d'administratius, on ha crescut. En els últims anys, també ha augmentat el col•lectiu d'operaris a les empreses en detriment dels tècnics.

Si ens fixem en les retribucions, observem que el 95% de les empreses recollides aplica una retribució variable als seus treballadors i aquesta ha augmentat respecte altres anys. On es veu més clarament és en els operaris, que ha passat d'un 17% de la retribució total de l'any 2007 a un 39% aquest any.

A nivell d'horaris, s'observa un important augment de la flexibilitat en l'entrada i sortida. Si l'any 2005 eren un 37% les empreses que aplicaven mesures en aquest àmbit, el percentatge ha crescut fins a un 72% en l'actualitat. Destaca també l'augment de la formació en horari laboral, que ha passat del 23% de les empreses fa dos anys a un 45%

http://www.emporda.info/economia/2009/11/23/economia-tres-quatre-empreses-reduit-costos-personal/61043.html  

En la situació per la que està passant la nostra economia, es freqüent pensar i sentir inculpacions respecte a no haver fet els deures en l’època de bonança.

No crec que sigui el cas per el que respecte a l’innovació, al menys per el que respecte a l’esforç fet. En l’informe anual de Cotec (Fundació per l’Innovació Tecnològica de l’Estat Espanyol), es reflexa el fet de que, a l’ultima dècada, a nivell de l’Estat, la despesa privada en I+D s’ha quadruplicat, i la despesa publica s’ha triplicat.

Estem encara lluny dels índexs dels països anomenats “líders en innovació” , com Alemanya ó Finlàndia, ó inclús dels anomenats “seguidors en innovació”, com França ó Àustria. Formem actualment part del tercer dels quatre grups, del anomenat “països moderadament innovadors”, junt amb, per exemple, Itàlia. Però l’avanç ha estat remarcable.

Una part molt important d’aquest esforç s’ha fet en l’àmbit universitari, on s’han format grups de recerca d’alt nivell, i on s’han fet aquets darrers anys grans inversions públiques. Moltes d’elles, com els parcs tecnològics, concebudes per dinamitzar les empreses i l’industria del seu entorn.

I aquí, en la transferència del coneixement de l’Universitat a l’Empresa, seguim tenint greus mancances, degudes al desajust entre l’oferta i les necessitats, i a l’insuficient orientació dels investigadors universitaris cap a les necessitats tecnològiques de les empreses.

Hem d’actuar amb creativitat per superar aquesta situació. Sens dubte, es difícil vèncer les resistències i hàbits culturals que frenen el nivell de transferència necessari, tant en el mon de l’empresa i com en el mon universitari (Els “papers” son mes gratificants). L’economia productiva, la de l’industria, està cridada a agafar encara més protagonisme en el nou model econòmic del nostre país , a fi de substituir altres sectors que no tornaran mai a les dimensions que havien agafat últimament. Ens hi juguem massa, com a sector industrial, com a sector educatiu, i com a projecte de país, per no treure el màxim avantatge de les actuals inversions en infraestructures i centres públics de recerca.

Es necessari que algú, en el mon universitari, agafi aquest repte: el de assolir un nivell adequat de transferència tecnològica. Hi ha necessitat de transferència, i per tant, hi ha mercat. Algú coneixedor de l’empresa privada, i orientat a resultats.

Les empreses tenim departaments de marketing, que estudien les necessitats i el volum del mercat, i departaments comercials, que tenen l’objectiu d’assolir la xifra de vendes necessària. A l’Universitat....qui té les funcions de conèixer els clients potencials i d’aconseguir les vendes de transferència?

Manel Xifra i Pagès
Conseller Delegat Comexi Group
Vicepresident de Fòrum Carlemany

L’articulista reflexiona sobre el moment econòmic actual i recorda que la incertesa augmenta quan hom veu els
canvis des d’una posició passiva, i que es mostra engrescadora i generadora d’oportunitats quan se n’és partícip.

El nou retorn a Ítaca

Tot canvi és una oportunitat, ja que l’acció de canviar és en essència moure un element al lloc d’un altre. Per tant, en els moments de canvi hi ha moviments sobre els elements que defineixen la situació prèvia i això genera les noves oportunitats. Als països desenvolupats vivim uns moments convulsos des del punt de vista econòmic i social; ens enfrontem a canvis necessaris de les pautes establertes i aquests canvis es fan obvis a tots els nivells: en l’àmbit personal, en poc més d’un any, la majoria de ciutadans han modificat hàbits quotidians que han tingut repercussions a nivell familiar; moltes empreses han passat a orientar-se cap a la seva pròpia supervivència; molts països han vist modificar els dogmes sobre els quals havien edificat un mode de desenvolupar un projecte col•lectiu; el món mateix en el seu conjunt s’ha adonat que el happy time dels darrers anys s’havia de modificar amb majors regulacions del sistema financer i correccions sobre els models de creixement. Tot plegat, vivim accions de canvi d’una certa magnitud que impacten sobre tots els àmbits de decisió i que, si més no dit de passada, ens entrenen per afrontar els propers grans reptes: l’energètic i, de retruc, el mediambiental.

La qualitat de la incertesa és l’estat de desconeixement o de dubte; bàsicament el desconeixement de l’avenir és el que encén a tothom les majors preocupacions. Si el canvi genera incertesa és en els temps de majors canvis quan s’esdevé en major grau la incertesa. I aquesta incertesa encara s’incrementa si els canvis són més substancials. En circumstàncies com les actuals se sap que les coses en el futur no seran igual com les hem conegut en temps recents. Però en qualsevol cas és difícil d’imaginar, fora de les privilegiades ments visionàries, com seran les coses o a través de quins mecanismes s’accedirà a la producció del canvi i les seves repercussions. En definitiva, són pocs els privilegiats que albiren a distància què canviarà i quina dimensió de canvi hi haurà. La incertesa augmenta en major mesura i es mostra més bel•ligerant quan hom veu els canvis des d’una posició passiva; en canvi, es mostra més engrescadora, generadora d’oportunitats, quan hom n’és partícip o, fins i tot, n’és un element conformador. Efectivament, aquí és on rau la naturalesa positiva del canvi i la disminució de l’efecte pertorbador que configura la incertesa, com a fenomen que deriva de les accions d’aquest canvi.

El canvi que es conforma en l’època actual i el volum de successos que ens tenen presos darrerament (sorgiment de nous mercats d’alt potencial altrament dits emergents, la naturalesa dels fons de capital que permetran tornar la inversió als nivells de creixement, la base tecnològica que sosté la nova economia, la nova relació amb el consumidor, l’essència de les empreses en aquest nou entorn...) augmenta la sensació d’incertesa. Segons el que hem dit anteriorment, l’antídot per als efectes pertorbadors de la incertesa és ésser agent del canvi, generar amb l’acció individual –o col•lectiva- efectes que configurin els escenaris de futur.

En aquest estadi d’anàlisi superficial és quan es pren en consideració l’entorn proper on ens trobem. Això ens fa preguntar si l’enfocament de la planificació econòmica i social en el nostre context geopolític serà adient per a les convulsions del canvi: ens farà més competitius a nivell individual – de cada empresa- o esdevindrà un llast col•lectiu que ens ha d’avesar al fracàs? No hi ha receptes miraculoses tret d’aquelles que es basen en el coneixement de les potencialitats del territori i de la gent i canalitzen aquests potencials cap a un model on poden expressar-se amb tota la seva plenitud. Així doncs, de la literatura no se’n pot esperar més que coneixements d’altres models, no pas models per al propi context.

Si bé l’anterior reflexió ens aboca a la fe cap als gestors d’allò que és públic, des de la visió de l’empresa, un cop analitzat l’entorn, ens aboquem de ple cap a l’acció. La qüestió és que el canvi ens porta incertesa que es pot transformar en oportunitats. En el món de l’empresa les oportunitats són sinònim de risc; i el risc comporta la visió dicotòmica de l’èxit i del fracàs. Són coneguts els exemples d’empreses d’alt prestigi i fa ben poc elevades a l’altar dels models de gestió que ja no existeixen. Tanmateix, sorgeixen noves apostes encertades de negoci en un context i un moment determinat. En qualsevol cas, allò que ahir i allà era bo no ha de ser-ho avui i en un altre lloc. En totes les discussions que he assistit darrerament, però, han sorgit una sèrie de pràctiques bàsiques per configurar l’acció (i, per tant, la presa de decisions) en un moment d’incertesa com l’actual i que poden generar oportunitats per a l’empresa catalana; totes estan basades en un fons empíric i racional (permeteu-me resumir allò que he après escoltant i llegint de diversos autors), però per nosaltres poden ser fonamentades perfectament lluny de dogmatismes, és a dir, amb el sentit comú; les podem enumerar tot seguit:

1. Pràctica de les aliances. És aprofundir en el valor de la mida i de la capacitat d’acord i de pacte davant dels reptes. I també és l’art de practicar la humilitat pròpia i la valoració d’altri.
2. Pràctica de la multiculturalitat. És un dels punts febles dels països del sud d’Europa (l’ús de les tecnologies TIC i els idiomes, per exemple). I també és pensar més enllà de l’entorn proper i adoptar la cultura de la innovació. Sobretot innovar i reinventar en tots els àmbits de l’empresa pensant en un client cada cop més divers i més proper. Això també comporta definir les empreses com un entorn d’aprenentatge continuat obert a l’exterior.
3. Pràctica de l’estratègia. És la constant anàlisi de l’avenir, dels escenaris possibles i de les capacitats que s’activen per encarar els canvis i maniobrar en els moments d’incertesa.
4. Pràctica dels valors. L’empresa deixa de ser un ens secundari i sovint el client s’identifica amb els valors subjacents del seu producte o servei o del seu màrqueting. Aquesta pràctica permet aprofundir en allò que s’anomena diferenciació (torna a ser un element que porta implícita la innovació) i compromís.

Al cap i a la fi, Ulisses va fer del seu viatge de retorn a Ítaca un itinerari ple de reptes que va configurar una gran epopeia (vegeu les diferents pràctiques esmentades en el seguit d’aventures i mites de l’Odissea), talment els fets que ens toca viure en l’entorn estructural de l’economia mundial d’avui, que conformaran la base èpica sobre la qual tot es regirà en un futur proper. La qüestió és generar les oportunitats amb pràctiques vàlides i reduir la incertesa amb accions encaminades a aprofitar els temps de canvi.

Miquel Coma Vila
Area Comercial, ESPA Group

 VISTA PRÈVIA

El problema del nostre temps és que el futur ja no és el que era

Ens estem afrontant empresarialment a una de les situacions segurament mes excepcionals de crisi econòmica de les últimes dècades, segons tots els experts .
I segons tots aquets mateixos experts, la crisi es altament necessària per regenerar, per sanejar,... en definitiva, per corregir  el sistema i fer-lo fiable i sostenible .
També ens diuen, que aquets períodes son cíclicament habituals i si el actual es especialment profund, te la seva raó en que parteix d’uns anys d’una evolució econòmica      exponencial  ( deu ser allós de que: “ Com mes alt estàs, quan caus, mes mal et fas ” ).

De totes maneres, pots caure i rebre algun cop, en pots rebre molts, te pots trencar un braç o be una cama, o tots dos o tots quatre, i fins-hi t’ tot, te hi pots deixar la pell. Tinc l´impressió que la major part de les empreses estem  caient prou malament, es a dir, que en general mes que petites contusions, estem rebem greus impactes i sobretot, múltiples ( “ Ens plou de tot arreu ” ):

Les vendes cauen
Els marges es redueixen
La morositat puja
L’estructura es torna mes pesada
Els costos operacionals tot i reduir-los, pesen mes
La banca ens apresta
La tresoreria s’ofega

......i tot axó, sense saber fins quan !

Evidentment, donat el escenari, el Capital  Humà  està, mes que desmotivat, jo diria, “espantat”.

En aquest context, la pressió del moment fa que la direcció prengui tota mena de mesures, tota mena de decisions i en totes direccions, buscant pal•liar els efectes perniciosos de la actual situació del mercat. Sense saber ben be, si ens portaran les solucions que cerquem, però el que si sabem es
que ho hem de fer-ho, hem d’intentar trobar sortides com sigui a la situació.

Busquem ajuda en  consultors, que com sempre ens parlen del que hauríem d’haver fet abans, per que la crisi no ens hagués agafat així ; o del que cal fer, per que no ens passi demà.
 Pocs ens parlen del que podem ( i no del que hem )de fer avui, per sortir-ne amb garanties. I tots sabem que per ahir es tard i que per demà, primer hi hem d’arribar.

Tot aquest escenari, crec que respon a una visió mol realista de la situació de moltes empreses,consciencia pressa, fruit de llargues converses amb molts companys que es troben dirigint-les.

 A resultes d’ aquestes converses i veien el estat de pressió i nerviosisme imperant en les direccions empresarials, crec que el risc de prendre decisions en part equivocades, es molt important. Decisions que en el curt plaç ens poden donar aire, però que pot ser , ens poden condicionar totalment el futur .

Tot seguit voldria compartir amb vosaltres alguns punts
clau, que penso ens poden ajudar en millorar les nostres decisions

L’articulista reflexiona sobre la situació d’incertesa que ha portat l’actual crisi econòmica i els seus efectes en la presa de decisions de les empreses i comparteix alguns punts clau per a les direccions generals de les companyies.

Eurogrup Consulting, per encàrrec de Fòrum Carlemany ha iniciat el procés d'elaboració del IV Estudi Retributiu de les Comarques de Girona, un estudi molt complert categoritzat per tots els nivells professionals de l'empresa.

El lliurament del mateix es farà el proper mes de Novembre i hi participaran les empreses més representatives de la Província de Girona i Àrea d'influència.

Per més informació o consultes contactar directament amb Sandra O'kelly ( 600.50.33.94) o Anna Zurriaga (666.56.96.36) o bé a través de l'adreça:  estudiretributiu@eurogrup.net.
 

Eduard Punset, divulgador cientific i presentador del programa Redes, va oferir aquesta setmana una conferencia sobre la presa de decisions en temps de crisi en el marc de la IV trobada anual de Forum Carlemany, en la qual el ponent va ser distingit com a soci d’honor de la organitzacio empresarial gironina. En el mateix acte, l’entitat va entregar el Falco de Carlemany a Cristobal Colon, fundador de la cooperativa lactia La Fageda. Punset va explicar que en temps de crisi augmenten lleugerament les questions que no tenen resposta i que, per tant, hi ha mes tendencia a les respostes basades en la conspiracio. Tambe va parlar de les diferents maneres de les persones a afrontar les situacions desfavorables que provoquen por i per tant, entre altres coses, incertesa.

L’agrupació empresarial Fòrum Carlemany va celebrar ahir la seva IV Trobada Anual, en un acte a l’Auditori Palau de
Congressos de Girona. L’entitat va entregar el Falcó de Carlemany a Cristóbal Colón –impulsor del grup làctic La Fageda–, per haver contribuït amb la seva dedicació i el seu esforç a un projecte cívic i social. Així mateix, l’acte va comptar amb la presència del divulgador Eduard Punset, que va impartir una conferència sobre «Presa de decisions en temps de crisi», i que va rebre el nomenament del Soci d’Honor, que Fòrum Carlemany lliura per quart any consecutiu. A la imatge,
d’esquerra a dreta, Cristobal Colón, Marc Sansalvadó (president del Fòrum Carlemany) i Eduard Punset.

L'economista Eduard Punset i el gerent de La Fageda, Cristóbal Colón, van ser els protagonistes ahir en la quarta trobada anual de l'associació empresarial Fòrum Carlemany. En l'acte, que es va celebrar a l'Auditori de Girona, s'hi van aplegar una cinquantena de persones vinculades amb el món empresarial i polític.

Punset, que va ser nomenat soci d'honor de l'entitat, va fer una conferència que, sota el títol Presa de decisions en temps de crisi, va exposar quines reaccions genera l'actual situació econòmica en la vida empresarial i quotidiana i com afrontar aquest nou panorama. «La crisi ens aboca a prendre decisions de manera intuïtiva més que racional, ens empeny a buscar líders joves i augmenta el nombre de preguntes que no tenen resposta», va dir l'economista. Per Punset, la crisi ens ha de fer replantejar estratègies fent front a la por i a la incertesa.

D'altra banda, en l'acte també es va entregar el guardó Falcó Carlemany al gerent de La Fageda, Cristóbal Colon, un premi que distingeix a les persones o entitats que han dedicat el seu esforç a un projecte cívic i social.
 

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/59079.html 

A tots els socis i participants,

D’acord amb els molt bon resultats de la primera fase i la veritable vàlua de les vostres aportacions, s’han pogut fer possibles, entre d’altres, les accions previstes de Suport Psicològic a familiars amb nens ingressats a l’Hospital Dr. Josep Trueta amb malalties cròniques i/o greus.

Adjunt es remet el dossier del resum d'aquesta primera fase, en la que es mostren totes les accions dutes a terme i també els casos reals atesos de nens i nenes, de pares i mares.

Sembla mentida però, fins que no es coneixen aquests casos tant a prop, no es pot ser conscient de la veritable necessitat de les aportacions de tots nosaltres. Us convidem a que llegiu detingudament el dossier adjunt, val la pena!

resum econòmic de la primera fase així com els projectes futurs pel proper any amb els que compten amb tots nosaltres per poder-los realitzar.

Així doncs, ja podem començar la segona fase!

Les vostres aportacions seran benvingudes al següent número de compta: 2100 0278 05 0200331521 i, així com es va fer durant la primera fase, us convidem a que visiteu la pàgina web www.forumcarlemany.com a on es mostraran a diari les vostres aportacions fins a l’obtenció dels segons 15.000€.

També anireu rebent la informació a partir dels butlletins mensuals.

A partir d’aquest moment, queda formalment iniciada la segona fase!

Perquè tots ens hi podem trobar, col·labora!”

Departament de Comunicació

Fòrum Carlemany

Dossier del resum 1a fase

Annexa1

Annexa2

Annexa3

Annexa4

L’articulista reflexiona sobre la situació d’incertesa que ha portat l’actual crisi econòmica i els seus efectes en la presa de decisions de les empreses i comparteix alguns punts clau per a les direccions generals de les companyies.

El problema del nostre temps és que el futur ja no és el que era

Ens estem afrontant empresarialment a una de les situacions segurament mes excepcionals de crisi econòmica de les últimes dècades, segons tots els experts .
I segons tots aquets mateixos experts, la crisi es altament necessària per regenerar, per sanejar,... en definitiva, per corregir  el sistema i fer-lo fiable i sostenible .
També ens diuen, que aquets períodes son cíclicament habituals i si el actual es especialment profund, te la seva raó en que parteix d’uns anys d’una evolució econòmica      exponencial  ( deu ser allós de que: “ Com mes alt estàs, quan caus, mes mal et fas ” ).

De totes maneres, pots caure i rebre algun cop, en pots rebre molts, te pots trencar un braç o be una cama, o tots dos o tots quatre, i fins-hi t’ tot, te hi pots deixar la pell. Tinc l´impressió que la major part de les empreses estem  caient prou malament, es a dir, que en general mes que petites contusions, estem rebem greus impactes i sobretot, múltiples ( “ Ens plou de tot arreu ” ):

Les vendes cauen
Els marges es redueixen
La morositat puja
L’estructura es torna mes pesada
Els costos operacionals tot i reduir-los, pesen mes
La banca ens apresta
La tresoreria s’ofega

......i tot axó, sense saber fins quan !

Evidentment, donat el escenari, el Capital  Humà  està, mes que desmotivat, jo diria, “espantat”.

En aquest context, la pressió del moment fa que la direcció prengui tota mena de mesures, tota mena de decisions i en totes direccions, buscant pal•liar els efectes perniciosos de la actual situació del mercat. Sense saber ben be, si ens portaran les solucions que cerquem, però el que si sabem es
que ho hem de fer-ho, hem d’intentar trobar sortides com sigui a la situació.

Busquem ajuda en  consultors, que com sempre ens parlen del que hauríem d’haver fet abans, per que la crisi no ens hagués agafat així ; o del que cal fer, per que no ens passi demà.
 Pocs ens parlen del que podem ( i no del que hem )de fer avui, per sortir-ne amb garanties. I tots sabem que per ahir es tard i que per demà, primer hi hem d’arribar.

Tot aquest escenari, crec que respon a una visió mol realista de la situació de moltes empreses,consciencia pressa, fruit de llargues converses amb molts companys que es troben dirigint-les.

 A resultes d’ aquestes converses i veien el estat de pressió i nerviosisme imperant en les direccions empresarials, crec que el risc de prendre decisions en part equivocades, es molt important. Decisions que en el curt plaç ens poden donar aire, però que pot ser , ens poden condicionar totalment el futur .

Tot seguit voldria compartir amb vosaltres alguns punts
clau, que penso ens poden ajudar en millorar les nostres decisions

Després de l'acte es farà arribar als partits polítics i les institucions

Fins ahir a la tarda, unes 70 associacions de tota mena de les comarques gironines s'havien adherit al manifest. Aquesta xifra anirà augmentant els propers dies, ja que s'hi hauran de sumar els col·lectius que el van signar ahir durant l'acte i els que ho vagin fent a mesura que passin els dies. Entre els firmants hi ha tots els col·legis professionals de la demarcació, associacions de comerciants, d'empresaris, industrials, d'enginyers o turístiques i federacions empresarials, entre d'altres. A més, s'hi han afegit un centenar d'empreses particulars i entitats públiques més, com ara alguns ajuntaments.

Un cop es tanqui el període per adherir-s'hi, els organitzadors de l'acte faran arribar el manifest tant als partits polítics com a les administracions superiors, bàsicament l'Estat i la Generalitat. D'aquesta manera es vol demostrar el consens existent en aquest tema i pressionar per aconseguir una gestió propera al territori. Els organitzadors han estat les cambres de comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, la FOEG, la Pimec, CCOO, la UGT, el Fòrum Carlemany i la UdG.