Girona, 21 de Abril de 2014
Accés Intranet
mesura del text  -a  +a
Esteu a Inici, Actualitat, Articles d'Opinió


Articles d'Opinió


01-06-2012
NI ESQUERRES NI DRETES
Per: Marc Sansalvadó, Director general de Tecalum i President de Fòrum Carlemany

En general els empresaris mirem de mantenir una relativa independència respecte al món de la política, almenys la majoria dels que conec. I ho fem mirant de mantenir una certa equidistància respecte a les diferents posicions.
Tot i així, no podem ser aliens a la política. La política, ens agradi o no, forma part de les nostres vides.

 

Evidentment cadascú té les seves preferències, però com que, almenys avui, la vida política està mancada de seny i sentit comú, ho fem d’aquesta manera, posant-hi distància.
Tot i que no sempre ens en sortim i també caiem en aquesta manera de fer que mirem abans qui és el missatger que atendre al missatge. I no estem tan atents al què, al com, al per què, a valorar el fons. Amb aquesta manera d’actuar de la política actual ens perdem moltes idees bones. De fet hi ha propostes bones i interessants a tot arreu; també de dolentes que es mantenen a causa d’ideologies que potser no es revisen o s’actualitzen.
I a vegades senzillament perdem temps i arribem tard, ja que fins que no ho presenta un mateix donant-hi la volta i reformulant-ho, no ho troba bé. El que veiem constantment és que som incapaços d’acceptar directament propostes bones en altres bàndols; com si les coses no es poguessin fer de diverses maneres, amb alternatives perfectament vàlides que permeten avançar, actuar i obtenir els resultats volguts per tots.
A vegades dubtes que estigui pactat entre passadissos per justificar posicions diverses, confrontació i per tant voler fer-se falsament imprescindibles...

 

Això no ens ha fet anar mai gaire bé; malbaratem esforços, temps, credibilitat, paciència... Però actualment, amb la situació que tenim, penso que aquesta manera d’actuar és especialment greu i irresponsable. I encara cada dia anem veient exemples d’aquesta irresponsabilitat, i anteposen interessos personals o polítics al bé general.
Continuem amb les batalles entre esquerres i dretes i... anar caient pel forat.
Que no ens adonem que estem junts, i que no podrem tirar endavant una part de la societat sense la resta? Ha de ser plegats, amb les capacitats i l’esforç de tots que ens en sortirem!

 

A mi, i com a tants d’altres, com a empresari, em toca ser de dretes. No em deixen escollir; és igual què pensi, què faci, com ho faci ..., i a més, continuem essent els “dolents”.
I als que es titllen d’esquerres, els “bons”, tot el que diguem els sembla malament.
Tot i que aquest joc pervers ens mana que als “dolents” dretans també ens ha de semblar malament el que diguin els “altres”..., no ho hem ni de pensar.

 

Penso que ens toca foragitar aquest llenguatge i aquest fals debat!
És hora de treballar canviant la manera de fer que ens ha portat a la situació actual. Recuperar una base moral i ètica que ens permeti col·laborar confiant els uns en els altres i situar unes bases comunes imprescindibles per tal de sortir d’aquest atzucac.

 

Cal l’esforç de tothom i no deixar ningú enrere. Com dic, hem de mirar de no deixar ningú enrere però no podem anar-lo estirant contínuament. Hem de trobar mecanismes justos que assegurin que tots ens esforcem i avancem plegats.

 

Partim d’una situació econòmicament molt dolenta, i per tant ens tocarà renunciar a coses a les quals ens havíem acostumat i que segurament encara no ens havíem guanyat o senzillament encara no havíem consolidat.
Molt sovint sentim parlar de drets que es perden. Penso que alguns no els hem tingut mai, hem “demanat préstecs” a altres països o societats per tenir determinats benestars sense preocupar-nos de treballar per fer-nos-ho nostre..., i els préstecs s’han de tornar.
Haurem de treballar dur durant una colla d’anys per anar construint el país que volem.

 

I no podem jugar amb el llenguatge distraient-nos uns i altres, i perdent-nos en debats estèrils. El temps va passant i la situació pot tornar-se insostenible...

 

Proposo establir mesures concretes per situar unes bases sòlides i justes que ens permetin aquest enteniment i el treball col·laborant plegats.
Penso que hem de posar límits a la despesa, a les diferències, als salaris... Però alhora no posar traves a l’emprenedoria, al creixement, al capital econòmic... Cal prioritzar les inversions, sabent que n’hi haurà que de moment i durant bastant temps no es podran fer.
I hem de recuperar valors i accions de solidaritat i de generositat imprescindibles per construir una societat forta que sap que anem bé si anem plegats. Aquesta roda ja està en marxa, ara cal assegurar que les altres també roden i també són tractores.
No podem tornar a caure en l’error de pensar que “ens mereixem” que algú altre amb el seu esforç ens tregui les castanyes del foc, si no és que estem disposats a perdre llibertat.

 

Jo estic segur que ens en sortirem, però ens hi hem de posar tots, i ja!
 




Comentaris

Josep Barceló
01-06-2012
1

Crec que som molts els que estem en aquesta mateixa línea que has explicat molt clarament. Sempre ha estat difícil negociar entre els partits dels diferents bàndols, més si s'ha de fer per totes i cadascuna de les propostes que es volen tirar endavant, segur que tot i que algun dia es plantegessin "anar de bones" i mirar d'entendres seria molt difícil, cntinuament estarien sota la crítica del seu entorn (premsa, sindicats, entitats, bases del partit, ...). Una bona manera d'evitar això seria que el partit que estigués a l'oposició donés un perìode de gràcia (p.e. un any) durant el qual donés suport a totes les iniciatives del partit del govern sense discusió, mostrant confiança en tot moment i mirant d'agiltzar la implantació de totes les mesures preses. Al cap de l'any, es revisarien els resultats i en funció d'aquests es replantejaria aquest vot de cnfiança. ja se que aquesta proposta avui sembla de ciència ficció, peò la situació actual també ho sembla. Josep



Yago Pons Mundet
01-06-2012
2

Totes les persones hem anat rebent inputs de tota mena, començant per l’entorn familiar, entorn laboral, passant pels mitjans de comunicació i un llarg etc, tots ells col•laboren d’una manera o altra en dissenyar i modelar les nostres decisions. Què comporta aquest fet? Doncs que ens genera prejudicis i aquí és on les persones, tal com diu vostè, abans d’escoltar i analitzar el missatge, analitzem l’emissor. Aquest fet ha provocat, que moltes idees, grans i petites, no han estat escoltades. Les persones hem d’aprendre a valorar el missatge pel que pròpiament ens aporta, deixant de banda si som empresa i ens ho diu el sindicat, com si som la oposició i ens ho diu el govern. Una vegada es tinguin clares les mesures que s’hagin d’aplicar, tots a una. Malauradament ens queda tant per aprendre.




Tornar
Notícies

Agenda

«   Abril2014   »

dl dm dc dj dv ds dg
 
1
2
3
4
5
6
7
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
       
             













© 2008 - Fòrum Carlemany - Plaça independència, 10 Baixos (Passatge albeniz) - 17001 - Girona - Tel. 609 29 17 39 comunicacio@forumcarlemany.com Enllaços d'interès | Registra't | Mapa web | Avís legal | Politica de privacitat | Crèdits