Girona, 19 de Abril de 2014
Accés Intranet
mesura del text  -a  +a
Esteu a Inici, Actualitat, Articles d'Opinió


Articles d'Opinió


01-04-2012
MECA Manual d'Exercicis contra les adversitats
Per: Josep Planas. Conseller Delegat d'ESPA 2025 S.L. i Membre del Consell Assessor de Fòrum Carlemany

Parlar avui d'adversitats és com si en el món del futbol parléssim del Barça. No pas, sortosament, perquè sigui un equip que les passa de tots colors, sinó senzillament perquè el Barça s'ha convertit en un sinònim de (bon) futbol de la mateixa manera que les adversitats ho són (per dissort) de la vida quotidiana de cadascun de nosaltres. Sembla que el futbol no pugui ser sense el Barça igual com la vida, que sembla que no pugui ser normal sense adversitats i problemes. Sobretot en l'Europa que en diuen econòmicament (i despectivament) dels PIGS, que és la nostra (Portugal, Itàlia, Grècia, Espanya), sembla que tinguem un plus d'adversitat o com si l'adversitat hi fixés el focus d'una manera especialment morbosa.

 

Hi ha una cosa que costa força d'entendre, tenint en compte que és en aquesta àrea geogràfica on el que signa desenvolupa la major part de l'activitat. I és que no fa ni un any que els EUA --vull dir els Estats Units d'Amèrica del Nord, no pas la Unió d'Emirats Àrabs, que tenen les inicials ordenades més o menys igual-- no fa ni un any, deia, que les agències que calculen el risc país (és a dir, el risc que un país no pugui pagar el deute, capital i interessos, en els terminis acordats), les mateixes agències que avui senyalen l'evolució del nostre país com una continuació del que veiem a Grècia, posaven els Estats Units ni més ni menys que en fallida tècnica. I en canvi, les notícies recents diuen que la creació d'ocupació als Estats Units comença a ser una realitat i que no solament el país no està en fallida tècnica ni tan sols en Recessió sinó que, al contrari, va anant de dret cap a la recuperació. Fantàstic.

 

Com que darrerament m'estic apuntant al costum --i no és gens dolent-- de no llegir la premsa cada dia, rumio, recorrent a la lògica:


a) Que m'he perdut una part de la pel·lícula.


b) Que una fallida tècnica no és el mateix en un país anglosaxó que en un país llatí (i no diguem grec).


c) Que les agències que calculen el risc país ho fan amb una inspiració artística de gamma alta, és a dir, aquesta que està més en concordança amb la firma del pintor i el seu valor en el món de la moda, que no pas en el pes específic del seu valor intrínsecament artístic. Fum.


d) Que la capacitat dels EUA per negociar els actius/passius d’una fallida tècnica ve suportada per un alt poder de convenciment operatiu que fa claudicar els beneficiaris d’aquests actius/passius.


e) Que parlar alemany correctament no és el mateix que parlar euroanglès a l’hora d’una negociació d’altura en un món global.


f) O, finalment, que potser les agències, tenen un manual d'Exercicis contra les adversitats (MECA), que se'l creuen i el practiquen rigorosament i que són capaces de traduir-lo en realitats.

 

Segurament és una barreja de tot això, però la idea del manual d'exercicis contra les adversitats no me l'he pogut treure del cap. Les adversitats quotidianes avui tenen un denominador comú: retallar, reestructurar, redimensionar sempre a la baixa. La pregunta del milió --i no crec que tinguin la resposta ni les agències ni aquests gurus que no van endevinar ni de lluny la que ens queia a sobre-- és què passaria si hi poséssim una mica d'imaginació positiva, plena de sentit comú però amanida amb una bona dosi de convenciment recuperatiu i no pas recessiu. Endavant i no endarrere. Què passaria?

 

Per comprovar-ho vaig decidir crear-me un món ideal i fer-me una versió de què em passaria els 12 mesos pròxims si em toqués un premi que cobria les necessitats econòmiques que les adversitats m'havien anat generant. M'ho vaig muntar amb tant de convenciment que vaig arribar a jugar realment a un número de loteria que vaig concebre amb paciència de formigueta anant per diversos camins i combinacions atzar-destí. Mitja hora diària durant nou mesos, hi vaig dedicar i, naturalment, el premi me'l vaig haver de pintar a l'oli. Ara bé: allò que va ser més interessant d'aquell experiment va ser que les adversitats les tractava amb la xarxa d'una solució positiva preconcebuda, amb més calma relativa, diguem, i per tant mai van ser magnificades sinó tractades simplement com a obstacles propis del context i del moment, conjunturals i per tant, superables.

 

I així, contra tot pronòstic (de les agències de risc) avui continuo desenvolupant les activitats econòmiques en aquesta mateixa àrea geogràfica de risc tan elevat (segons les agències d'elevació --perdó, d'avaluació-- del risc). I no deixo de preguntar-me, ignorant com sóc, què passaria si en lloc de voler purgar un passat, que és passat i per tant irreversible, miréssim el present amb el convenciment de la recuperació.

 




Comentaris



Tornar
Notícies

Agenda

«   Abril2014   »

dl dm dc dj dv ds dg
 
1
2
3
4
5
6
7
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
       
             













© 2008 - Fòrum Carlemany - Plaça independència, 10 Baixos (Passatge albeniz) - 17001 - Girona - Tel. 609 29 17 39 comunicacio@forumcarlemany.com Enllaços d'interès | Registra't | Mapa web | Avís legal | Politica de privacitat | Crèdits