Reculls de Premsa
Notícies
Articles d'Opinió
Enquestes del Mes

Articles d'Opinió

Fa uns dies, en una entrevista a La Vanguardia, el professor Jürgen B. Donges, de l’Institut für Wirtschaftpolitik de la Universitat de Colònia, i qui fa uns anys va presidir el consell econòmic alemany dels “5 savis” que assessorava els Kanzler Kohl i Schröeder, donava unes petites reflexions sobre la importància d’exportar que em van semblar molt rellevants.

Resumint el que considero més important en relació a la situació actual de les economies (mundial, europea, i catalana), el professor venia a dir

 

1) que les crisis a Alemanya sempre es resolen de la mateixa forma: exportació -> inversió -> creació de llocs de treball -> consum privat;

 

2) que de retruc Europa se’n beneficia i segueix el mateix camí;

 

3) que Alemanya resisteix millor les crisis perquè s’han especialitzat en produir maquinària (industrial i vehicles) per la que hi ha sempre demanda a nivell mundial sempre que hi hagi creixement econòmic;

 

4) que el que és essencial per a Alemanya és la demanda internacional i no un euro baix.

 

Efectivament, Alemanya és una potència en la fabricació de tot tipus de maquinària, des de vehicles (els actuals i coneguts Audi, BMW, Mercedes-Benz , Opel, Porsche, Smart, VW), passant per camions (MAN, Daimler, etc.), tractors (JDeere, Claas, Fendt, etc.), motors, etc. fins a equips industrials de tota mena; així, per exemple, és líder mundial en la fabricació de generadors eòlics.

 

Veient que actualment les exportacions alemanyes ja estan tornant a créixer això ens dóna un missatge molt positiu a tots els europeus.

Alhora, i ara que hi ha el debat de quin tipus d’economia hauria de ser la catalana, està clar que les reflexions del professor Donges ens poden ajudar a indicar el camí: no queda més remei que bolcar-se cap l’exportació i concentrar-se en productes industrials que tinguin demanda a nivell mundial.

 

Així, per doble banda, hi haurà l’efecte de tiratge de la demanda: exportant directament als països d’arreu del món i alhora exportant a Europa, principalment cap als països líders en exportació: Alemanya (2on exportador mundial), França (5è), Països Baixos (6è) i Regne Unit (9è).

 

Per poder realitzar aquests objectius de forma continuada caldrà que es dissenyin i fabriquin productes de qualitat, robusts i de valor afegit, i que es produeixin en plantes industrials d’alta productivitat.

I per això caldrà crear equips professionals que, tot treballant amb creativitat i on, tal com deia Popper, la recerca i eliminació de l’error mitjançant el prova-error-prova-encert sigui una constant, puguin assolir els objectius assenyalats.

 

L’anterior ens porta a que necessitarem molts graduats i màsters en carreres universitàries tècniques, ja siguin Enginyeries, Matemàtiques, Físiques, Químiques, etc. i una formació professional molt adient, molt mecànica, molt de manyà i que sigui capdavantera en formació en processos industrials i noves tecnologies.

I tothom amb capacitats lingüístiques de parlar idiomes que els permetin anar arreu del món i amb capacitats per ésser creatius i per treballar en equip en les seves àrees.

 

En tres paraules…moltes matemàtiques, molta gramàtica, molta mecànica !.