Reculls de Premsa
Notícies
Articles d'Opinió
Enquestes del Mes

Articles d'Opinió

Proposta d’una metodologia

 

1. Per què planificar la successió?

 

La successió empresarial es planifica bàsicament per tres motius:

1) Per repartir el patrimoni entre els diferents hereus;

 

2) Per preservar la continuïtat del patrimoni familiar (el valor principal del qual moltes vegades és l’empresa familiar), i

 

3) Per buscar la realització més eficient (tant a nivell econòmic com fiscal) de la transmissió del patrimoni empresarial.

 

2. Precisions

 

a) Sembla bastant evident que el procés metodològic d’una successió empresarial no hauria de diferir gaire entre diferents empresaris i empreses. Això és veritat en part, ja que… la varietat de matisos que implica un procés d’aquest estil és absolut, de colors i “músiques” diferents (aquí val allò que “la realitat supera la ficció”).

b) És important determinar qui ha de tenir la iniciativa en aquest procés (evidentment hauria de ser l’empresari-propietari) però, si això no és així, qui ha de ser? I, en quin moment?

c) El procés successori és un procés “viu” i que s’ha d’iniciar molt abans del traspàs de l’empresari. La planificació successòria anterior és molt necessària per evitar “desfetes” posteriors de tot tipus.

 

3. Proposta d’una metodologia

 

A l’hora de plantejar una metodologia d’actuació cal tenir en compte que un procés com aquest és artesà i està molt marcat per la manera de ser i de fer, i per les circumstàncies properes que envolten l’empresari familiar. De tota manera, amb la finalitat de proposar una base metodològica, voldria marcar els punts següents:

 

1. Quina és la composició qualitativa i quantitativa del patrimoni que tenim? De què parlem? El primer pas és “POSAR-HO TOT SOBRE LA TAULA”.

2. Quin valor té aquest patrimoni? Està format per participacions empresarials, immobles o líquid? DONEM VALOR A AQUEST PATRIMONI.

3. Quina és la voluntat del transmissor? QUÈ VOL? Què desitja?

4. Com es gestiona amb justícia el repartiment? Es diu allò que “TOTS ELS FILLS SÓN IGUALS”. Però realment, tots els fills són iguals? Són igual de treballadors, competents, “trempats”? La capacitat de lideratge es transmet, necessàriament “via sanguínia”?

5. Una vegada plantejats els punts anteriors, és important tenir clar quin seria el cost d’aquesta transmissió. QUÈ SE'M QUEDARIEN agències, entitats i altres tercers que no han col·laborat per res en la construcció del patrimoni familiar?

6. I en funció del cost, com es gestiona la transmissió? PODEM OPTIMITZAR EL COST DE LA TRANSMISSIÓ?

 

4. Algunes conclusions

 

· Les valoracions han d’estar fetes amb enfocament i perspectiva. Molt de compte amb les valoracions “planes”. Els valors han de ser corregits qualitativament quan calgui, ja que probablement té més risc una participació en l’empresa familiar que un actiu amb bon lloguer o un compte bancari.

· No semblaria més just donar les accions de l’empresa al fill que hi treballa? No semblaria millor donar altres actius que compensin aquell valor als altres fills?

· Compte en detallar massa quan no cal.

· En principi és millor donar coses separades, coses sobre les quals el receptor tingui plena disposició.

· El procés successori ha de ser realitzat amb l’anticipació i oportunitat suficient (als 85 anys no es poden tornar a agafar les regnes de l’empresa).

· En definitiva, el procés successori ha de representar la culminació de la voluntat dels transmissors. Per tant, ha de ser un procés entès, compartit i treballat. És a dir, ÉS EL QUE VULL?

 

4. A manera d’epíleg

 

Per finalitzar, i dit amb esperit constructiu, hem d’estar preparats per si desapareixem del mapa… Si ens diguessin que d’aquí a cinc minuts ens n’anem a l’altre barri, estaríem tranquils? Hauríem planificat adequadament la nostra successió?