Reculls de Premsa
Notícies
Articles d'Opinió
Enquestes del Mes

Articles d'Opinió

En una reunió amb directius d’empreses, celebrada a inicis del 2008, el moderador ens va preguntar la impressió sobre la durada de la crisi que encetàvem. L’opinió encertada de quasi tothom era que duraria dos anys o més. La meva era que avui el món gira més ràpid, i probablement amb un any hauríem sortit d’aquest huracà. Dit això, quasi no caldria dir que no tinc ni idea de quant en sortirem, però tots sabem que en sortirem, i per tant probablement no podem dedicar tot el temps només a sobreviure, és fonamental plantejar-nos com estarà la nostra empresa en aquell moment.

Diuen que tota crisi és plena de grans oportunitats. No conec ningú que estigui content d’haver passat (o estar passant) un moment així, però veiem que hi ha dos tipus d’empreses diferenciades per l’actitud.

Unes van a remolc, sempre hi ha algú altra que tria la música per ells. Quant el que toca és “Xina” i “Innovar”, tots a ballar aquest so. Per cert, per aquestes: hi ha molts compositors (o gurus) que preparen nous CD’s; aviat la música serà “Àfrica” i “Emprendre”; no sé si en vendran tants, però venen amb igual força.

El segon grup, són aquelles que sempre fan deures, sempre pensen a curt a mig i a llarg termini, sempre fan plans, i sempre els revisen, sempre els modifiquen, sempre s’ho qüestionen tot però són oberts a escoltar a altres i molt poques vegades els sents queixar-se. És gratificant parlar amb ells en moments com ara. Saben que vivim dins una “Termomix” on tot gira molt ràpid, però tenen la visió clara i saben que com més grans els problemes que superen més reforçats en surten.

Algunes són empreses que s’ho estan passant malament, però són guanyadores, sortiran més fortes, aprofiten el moment per reinventar-se, per reajustar-se per expandir-se o per contreure’s, per aliar-se o per fusionar-se.

Altres tenien reserves fortes i han hivernat durant aquest temps, no han fet rés, i no han tingut gaires dificultats per passar aquest temps, però penso que s’han debilitat, fins i tot per algunes, l’hivern ha estat tan llarg que no l’han superat.

Les guanyadores solen tenir equips forts; queda molt bé dir que el principal actiu de l’empresa és l’equip humà, però ara es veu si és així o no, perquè una empresa la dirigeixen uns pocs, però la fan forta tot un col•lectiu que comparteix valors, i que encara que amb algunes baixes la seva gent és el motor de l’empresa.

En els últims mesos he sentit unes quantes vegades, empresaris que començaven una frase dient: “el meu pare sempre em deia...” i a continuació una explicació que era sentit comú injectat a les venes. Durant els anys “prehuracà”, pot ser havíem deixat de tocar de peus a terra i pot ser ens haurà valgut la pena aquesta mala (?) època, perquè en sortiran empreses molt més fortes, o pot ser no... (sobretot si fem cas a l’encert de les meves prediccions).
 

Com sempre molt bona Joan Maria, la teva ironia reconforta, Una de les coses que la "situació" m'ha ensenyat es la importancia en delegar. Penso que una bona disciplina en delegar fa al equip més competent. Salut.