Reculls de Premsa
Notícies
Articles d'Opinió
Enquestes del Mes

Notícies
23-07-2010
L’A2 ÉS UN MIRALL DEL PAÍS

Paralitzar el desdoblament de la carretera N-II (A-2) entre Orriols i Medinyà amb l’excusa de retallar el dèficit pressupostari de l’Estat és senzillament una bestiesa. El que necessitem per sortir de la crisi és potenciar les nostres infraestructures, acabar d’un cop l’interminable desdoblament de la vergonyosa carretera que ens uneix amb Europa. La carretera N-II és una sortida a la crisi i si s’hagués desdoblat quan tocava, si Girona no hagués estat molts anys discriminada, relegada a la cua de les inversions de les administracions estatals, segurament avui seríem un territori una mica més ric, una mica més pròsper.

Aquesta nova gerra d’aigua freda contra Catalunya es produeixi pocs dies després d’una gran manifestació on els catalans hem mostrat molt clarament la nostra indignació davant la retallada de l’Estatut. Primer ens retallen la voluntat de ser nació i avançar en el nostre autogovern i al cap de quatre dies ens retallen les nostres potencialitats econòmiques. És possible que no hagin entès res?

Tenim una carretera N-II que és tot un poema: acumula promeses incomplertes, obres que comencen tard i queden empantanegades, desviaments provisionals que es converteixen en permanents, cruïlles perilloses i zones estretes que impliquen un considerable risc d’accidentalitat per als conductors i són incapaces d’engolir tot el trànsit que hi circula. Potser aquesta carretera escanyada i maltractada és un mirall del país. A Catalunya tenim una enorme capacitat empresarial que s’ha vist frenada durant anys per la manca d’inversió en infraestructures. No hem rebut les inversions que mereixíem per la nostra contribució inestimable a la marxa del país. Se’ns va prometre que tot això s’havia acabat, que aquest greuge històric es començaria a corregir. Però ja comencem a adonar-nos que, un cop més, les promeses se les emporta el vent.

Catalunya necessita una ràpida modernització de les seves xarxes viàries, necessita un corredor ferroviari que la connecti amb Europa o un aeroport amb vol transoceànics.

Com és possible que es comencin unes obres i s’aturin a mig fer? Quina mena de previsió governamental demostra aquesta manera d’actuar? No havíem quedat que l’obra pública havia de contrarestar la davallada de la construcció? Produeix un cert cansament tornar a parlar de l’N-II, tornar a mostrar per enèsima vegada la nostra indignació. Certament, repetim una vegada més les mateixes lamentacions i rebem les mateixes promeses. Servirà per alguna cosa?

 

 

Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona