Girona, 20 de Abril de 2014
Accés Intranet
mesura del text  -a  +a
Esteu a Inici, Actualitat, Reculls de Premsa


Reculls de Premsa

30 de Setembre 2009
EL NOU RETORN A ÍTACA: Canvi, Incertesa i oportunitat
Article Redactat per Miquel Coma

L’articulista reflexiona sobre el moment econòmic actual i recorda que la incertesa augmenta quan hom veu els
canvis des d’una posició passiva, i que es mostra engrescadora i generadora d’oportunitats quan se n’és partícip.

El nou retorn a Ítaca

Tot canvi és una oportunitat, ja que l’acció de canviar és en essència moure un element al lloc d’un altre. Per tant, en els moments de canvi hi ha moviments sobre els elements que defineixen la situació prèvia i això genera les noves oportunitats. Als països desenvolupats vivim uns moments convulsos des del punt de vista econòmic i social; ens enfrontem a canvis necessaris de les pautes establertes i aquests canvis es fan obvis a tots els nivells: en l’àmbit personal, en poc més d’un any, la majoria de ciutadans han modificat hàbits quotidians que han tingut repercussions a nivell familiar; moltes empreses han passat a orientar-se cap a la seva pròpia supervivència; molts països han vist modificar els dogmes sobre els quals havien edificat un mode de desenvolupar un projecte col•lectiu; el món mateix en el seu conjunt s’ha adonat que el happy time dels darrers anys s’havia de modificar amb majors regulacions del sistema financer i correccions sobre els models de creixement. Tot plegat, vivim accions de canvi d’una certa magnitud que impacten sobre tots els àmbits de decisió i que, si més no dit de passada, ens entrenen per afrontar els propers grans reptes: l’energètic i, de retruc, el mediambiental.

La qualitat de la incertesa és l’estat de desconeixement o de dubte; bàsicament el desconeixement de l’avenir és el que encén a tothom les majors preocupacions. Si el canvi genera incertesa és en els temps de majors canvis quan s’esdevé en major grau la incertesa. I aquesta incertesa encara s’incrementa si els canvis són més substancials. En circumstàncies com les actuals se sap que les coses en el futur no seran igual com les hem conegut en temps recents. Però en qualsevol cas és difícil d’imaginar, fora de les privilegiades ments visionàries, com seran les coses o a través de quins mecanismes s’accedirà a la producció del canvi i les seves repercussions. En definitiva, són pocs els privilegiats que albiren a distància què canviarà i quina dimensió de canvi hi haurà. La incertesa augmenta en major mesura i es mostra més bel•ligerant quan hom veu els canvis des d’una posició passiva; en canvi, es mostra més engrescadora, generadora d’oportunitats, quan hom n’és partícip o, fins i tot, n’és un element conformador. Efectivament, aquí és on rau la naturalesa positiva del canvi i la disminució de l’efecte pertorbador que configura la incertesa, com a fenomen que deriva de les accions d’aquest canvi.

El canvi que es conforma en l’època actual i el volum de successos que ens tenen presos darrerament (sorgiment de nous mercats d’alt potencial altrament dits emergents, la naturalesa dels fons de capital que permetran tornar la inversió als nivells de creixement, la base tecnològica que sosté la nova economia, la nova relació amb el consumidor, l’essència de les empreses en aquest nou entorn...) augmenta la sensació d’incertesa. Segons el que hem dit anteriorment, l’antídot per als efectes pertorbadors de la incertesa és ésser agent del canvi, generar amb l’acció individual –o col•lectiva- efectes que configurin els escenaris de futur.

En aquest estadi d’anàlisi superficial és quan es pren en consideració l’entorn proper on ens trobem. Això ens fa preguntar si l’enfocament de la planificació econòmica i social en el nostre context geopolític serà adient per a les convulsions del canvi: ens farà més competitius a nivell individual – de cada empresa- o esdevindrà un llast col•lectiu que ens ha d’avesar al fracàs? No hi ha receptes miraculoses tret d’aquelles que es basen en el coneixement de les potencialitats del territori i de la gent i canalitzen aquests potencials cap a un model on poden expressar-se amb tota la seva plenitud. Així doncs, de la literatura no se’n pot esperar més que coneixements d’altres models, no pas models per al propi context.

Si bé l’anterior reflexió ens aboca a la fe cap als gestors d’allò que és públic, des de la visió de l’empresa, un cop analitzat l’entorn, ens aboquem de ple cap a l’acció. La qüestió és que el canvi ens porta incertesa que es pot transformar en oportunitats. En el món de l’empresa les oportunitats són sinònim de risc; i el risc comporta la visió dicotòmica de l’èxit i del fracàs. Són coneguts els exemples d’empreses d’alt prestigi i fa ben poc elevades a l’altar dels models de gestió que ja no existeixen. Tanmateix, sorgeixen noves apostes encertades de negoci en un context i un moment determinat. En qualsevol cas, allò que ahir i allà era bo no ha de ser-ho avui i en un altre lloc. En totes les discussions que he assistit darrerament, però, han sorgit una sèrie de pràctiques bàsiques per configurar l’acció (i, per tant, la presa de decisions) en un moment d’incertesa com l’actual i que poden generar oportunitats per a l’empresa catalana; totes estan basades en un fons empíric i racional (permeteu-me resumir allò que he après escoltant i llegint de diversos autors), però per nosaltres poden ser fonamentades perfectament lluny de dogmatismes, és a dir, amb el sentit comú; les podem enumerar tot seguit:


1. Pràctica de les aliances. És aprofundir en el valor de la mida i de la capacitat d’acord i de pacte davant dels reptes. I també és l’art de practicar la humilitat pròpia i la valoració d’altri.
2. Pràctica de la multiculturalitat. És un dels punts febles dels països del sud d’Europa (l’ús de les tecnologies TIC i els idiomes, per exemple). I també és pensar més enllà de l’entorn proper i adoptar la cultura de la innovació. Sobretot innovar i reinventar en tots els àmbits de l’empresa pensant en un client cada cop més divers i més proper. Això també comporta definir les empreses com un entorn d’aprenentatge continuat obert a l’exterior.
3. Pràctica de l’estratègia. És la constant anàlisi de l’avenir, dels escenaris possibles i de les capacitats que s’activen per encarar els canvis i maniobrar en els moments d’incertesa.
4. Pràctica dels valors. L’empresa deixa de ser un ens secundari i sovint el client s’identifica amb els valors subjacents del seu producte o servei o del seu màrqueting. Aquesta pràctica permet aprofundir en allò que s’anomena diferenciació (torna a ser un element que porta implícita la innovació) i compromís.

Al cap i a la fi, Ulisses va fer del seu viatge de retorn a Ítaca un itinerari ple de reptes que va configurar una gran epopeia (vegeu les diferents pràctiques esmentades en el seguit d’aventures i mites de l’Odissea), talment els fets que ens toca viure en l’entorn estructural de l’economia mundial d’avui, que conformaran la base èpica sobre la qual tot es regirà en un futur proper. La qüestió és generar les oportunitats amb pràctiques vàlides i reduir la incertesa amb accions encaminades a aprofitar els temps de canvi.

Miquel Coma Vila
Area Comercial, ESPA Group

 


veure document
Filtre de Premsa

Mitjançant aquest filtre podeu fer una selecció de reculls de premsa durant un periode de temps determinat.


Veure reculls de premsa des de...
...fins a...

Agenda

«   Abril2014   »

dl dm dc dj dv ds dg
 
1
2
3
4
5
6
7
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
       
             

Articles d'Opinió

01-04-2014

LA CLAU DE L'ANY 2014
Per: Marc Sansalvadó Director General de Tecalum i membre del Consell Assessor de Fòrum Carlemany

01-03-2014

ETS EMPRENEDOR O CONTINUADOR?
Per: Carolina Blanco. Direcció Àrea de Persones de Prefabricats Planas i Coordinadora del grup de Benchmarking Gestió de Persones de Fòrum Carlemany

01-02-2014

LA RESPONSABILITAT SOCIAL COM A FILOSOFIA D'EMPRESA
Per: Jordi Bell·lloch Director General de Finestra Confort

01-01-2014

EL BALANÇ
Per: Francesc Planas. President de Fòrum Carlemany i Conseller Delegat de Prefabricats Planas














© 2008 - Fòrum Carlemany - Plaça independència, 10 Baixos (Passatge albeniz) - 17001 - Girona - Tel. 609 29 17 39 comunicacio@forumcarlemany.com Enllaços d'interès | Registra't | Mapa web | Avís legal | Politica de privacitat | Crèdits